Els atacs russos van continuar ahir en diferents fronts d’Ucraïna, cosa que contradiu l’anunci realitzat dimarts per Moscou que reduiria «dràsticament» la seva activitat militar a la castigada Txerníhiv i també a Kíev, ciutats que ahir van ser precisament els principals objectius dels bombardejos, segons les autoritats ucraïneses.

Les bombes de l’artilleria i dels avions de combat russos van caure durant tota la nit sobre Txerníhiv, situada al nord del país, segons va informar el governador de la regió, Viacheslav Txaus, al seu compte de Telegram. «Cap edifici militar ha estat objectiu dels bombardejos, només infraestructures civils», va assegurar Txaus.

El governador va recordar que a Txerníhiv, que comptava amb 280.000 habitants abans de la guerra, està sense llum ni aigua. També s’ha quedat «sense comunicacions i ja no podem reparar-les», va afegir després d’assenyalar que també es van registrar atacs a la localitat de Nizhin, a la mateixa regió. Després de l’assetjada Mariúpol, al sud, Txerníhiv és la ciutat més durament afectada pels bombardejos des de l’inici de la invasió russa el 24 de febrer.

El governador de la regió de Kíev, Olazander Pavliuk, va explicar que «els russos han bombardejat 30 vegades zones habitades i infraestructures civils en les últimes 24 hores», sent les zones del nord de la capital les més afectades, com Butxa, Irpín o Vishgorod.

El comunicat militar rus indicava ahir que els seus projectils havien destruït dos magatzems d’armes de l’Exèrcit d’Ucraïna a la província de Donetsk, a l’est del país. El portaveu del Ministeri de Defensa rus, Igor Konashenkov, va assenyalar que en els atacs es van utilitzar míssils Iskander i que durant les últimes 24 hores també van ser destruïts diversos magatzems de combustible a la regió del Donbàs. Konashenkov va destacar que durant l’últim dia l’exèrcit rus va destruir 64 instal·lacions militars, inclosa una seu de les forces d’operacions especials a Mikolaiv, tal com va recollir l’agència russa de notícies TASS.

Les autoritats ucraïneses es van mostrar molt escèptiques amb l’anunci rus de reduir l’ofensiva i més després dels atacs portats a terme ahir. «Els ucraïnesos no són persones ingènues», va afirmar el president, Volodímir Zelenski, en un discurs de vídeo durant la nit. El mandatari va assenyalar que els senyals inicials de les converses de pau eren «positius», però va afegir que no «s’han apagat» les explosions dels projectils russos. Els màxims dirigents dels Estats Units, França, Alemanya i Itàlia van instar Occident a no abaixar la guàrdia contra Rússia.

A la desconfiança sobre la desescalada russa es van unir ahir les declaracions del portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, que va dir no veure «avenços» en les negociacions iniciades dimarts a Istanbul, els resultats de les quals van generar expectatives. «De moment, no podem informar de res prometedor o d’un avenç. Hi ha molta feina per fer», va afegir.

D’altra banda, l’alta comissionada de l’ONU per als Drets Humans, Michelle Bachelet, va denunciar ahir que les forces armades russes han fet servir en almenys 24 ocasions bombes de dispersió, prohibides per la llei internacional, contra àrees poblades d’Ucraïna en les cinc setmanes transcorregudes des de l’inici de la guerra. La Convenció sobre Municions en Raïm, en vigor des de l’any 2010, prohibeix l’ús, el desenvolupament, la fabricació i l’adquisició d’aquest armament a causa del seu impacte indiscriminat entre els civils, tot i que potències com Rússia, els Estats Units o la Xina encara no l’han ratificat.