El llibre de la vida finalment és complet. Vint anys després de la publicació del primer gran atles del genoma humà, un èxit pioner per al seu temps però amb diverses llacunes, un equip internacional de científics ha aconseguit reconstruir la seqüència més completa fins a la data dels gens que ens caracteritzen com a espècie, amb més de 3.000 milions de lletres que formen part del nostre ADN. L’avenç suposa un salt abismal quant al coneixement de l’ADN humà. «Aquest avenç ens ajudarà a entendre millor quins gens provoquen malalties i quines eines de medicina personalitzada podem fer servir», resumeix l’equip científic que ha liderat aquest treball.

Per entendre la rellevància d’aquest avenç cal fer un pas enrere. Més ben dit, un petit salt en el temps. A principis dels 2000, un consorci internacional de científics liderat per James Watson va publicar la primera gran cartografia dels gens humans. La iniciativa, batejada com a Projecte Genoma Humà, va suposar una revolució científica pràcticament sense precedents. Per aconseguir-ho, els experts van fer servir un sistema que permetia acoblar petits fragments del cromosoma a través d’un vector de clonació bacterià.