El desafiament més gran que Alberto Núñez Feijóo té com a nou líder del PP és clar: frenar a la ultradreta de Vox. Però el polític gallec ha de fer front a reptes en la gestió interna que seran determinants per aconseguir el seu objectiu de convertir-se en president del Govern després de les pròximes eleccions generals. Pedro Sánchez (amb el qual Feijóo es veurà la setmana vinent) diu que apurarà els terminis, de manera que, si és així, els comicis seran a la fi del 2023. Amb aquesta previsió, el dirigent conservador disposa d’un any i mig per a assentar-se i estendre per tota Espanya la seva imatge presidencialista que, ara com ara, només té assegurada a Galícia. Les circumstàncies extraordinàries i urgents per les quals ha arribat a la cúpula del PP, no obstant això, li dificulten la seva tasca, perquè assumeix la prefectura de l’oposició sense tenir un escó en el Congrés i amb una llista de deutes contrets degut a les dues principals aliances que va fer per a descavalcar a Pablo Casado. La primera i més sòlida, amb Juanma Moreno (president de la Junta d’Andalusia). La segona, molt més dèbil, amb Isabel Díaz Ayuso (presidenta de la Comunitat de Madrid).

Feijóo no és diputat, motiu pel qual es perdrà moltes hores d’exposició pública a la Cambra baixa per a forjar-se el seu nou càrrec. Per a compensar aquesta absència, ha nomenat a Cuca Gamarra secretària general. En ella recaurà la responsabilitat de donar la rèplica a Sánchez cada dimecres en la sessió de control al Govern. Però a causa d’aquesta responsabilitat (la de substituir el líder) no podrà dedicar-se com cal al paper habitual d’un secretari general, que normalment que és al partit. Així que Feijóo ha nomenat Elías Bendodo coordinador general (número 3), encara que ell tampoc es podrà dedicar a temps complet a la feina, perquè seguirà de conseller de la Junta d’Andalusia. Aquest efecte dominó ha propiciat que el líder del PP hagi hagut de multiplicar el nombre de veus que representaran al partit mentre Feijóo no tindrà un púlpit clar al qual enfilar-se. De fet, ha d’aclarir encara quan deixarà la Xunta i si voldrà ser senador per designació autonòmica, un lloc que li permetria un cara a cara amb Sánchez al mes a la Cambra alta. Aquest diumenge, a més, es coneixeran dues cares més amb un paper clau en la comunicació del partit: el sotssecretari d’organització, que ajudarà Bendodo, i el portaveu nacional de la formació.

El pla b dels barons

«Trobo a faltar una persona de pes al comandament del dia a dia del partit. Ni Gamarra ni Bendodo ni el que vingui per sota de Bendodo, com a sotssecretari, podran representar per al partit el que van ser en el seu moment María Dolores Cospedal o Francisco Álvarez-Cascos», es queixava en els passadissos del congrés un veterà exdirigent del PP. Fonts de l’equip de Moreno, no obstant això, subratllen que el coordinador general compatibilitzarà el seu càrrec amb el de conseller com a molt fins a desembre, data límit per a les eleccions andaluses. Després, deixarà l’Executiu i se centrarà només en el partit. I aquest poder que ja ostentarà Bendodo ara, i que creixerà en uns mesos, condueix al segon repte intern de gran importància: la gestió dels enemics.

Feijóo ha lliurat la coordinació general a un dels homes de Moreno i aquest moviment és rellevant a curt termini (el premia pel seu suport per fer fora Casado) però, sobretot, a llarg termini: el líder del PP té un pla a, que és convertir-se en president del Govern, i ja ha avisat a Ayuso que assumeix el càrrec «sense data de caducitat», encara que, si no l’aconsegueix en 2023 ni tampoc millora clarament el resultat del PP, la dirigent madrilenya ja està veient aquestes últimes hores que el pla b serà ajudar a pujar a l’actual president de la Junta d’Andalusia.

Ayuso dona via lliure a Feijóo ara perquè se sap tocada per l’escàndol dels contractes que el seu germà va signar amb el seu Govern en plena pandèmia. Si supera les recerques judicials sense màcula, tornarà a la càrrega. Tots ho saben i es preparen.