Grups ultracatòlics resen cada dia des del 2 de març, durant 12 hores seguides, al costat de les clíniques d'interrupció de l'embaràs de 19 ciutats espanyoles, amb rosaris a la mà i pancartes que inclouen apel·lacions directes a les dones que hi van a avortar, amb frases com «i si tingués el teu somriure?» o «no estàs sola, podem ajudar-te». Tot just davant de la Clínica Dator, a Madrid, una de les més grans de les dedicades a aquesta mena d'intervencions, l'organització Hazte Oír va obrir el 9 de març una seu («refugi provida», l'anomenen) des de la qual han organitzat concerts de carrer i han projectat ecografies en una pantalla gegant. També entreguen fullets i a vegades intenten impedir el pas als qui van al centre.

Passa sempre, amb més o menys virulència, de manera continuada o intermitent. Fa anys que els responsables de les clíniques es queixen de la «fustigació» a què les dones que decideixen interrompre l'embaràs i els treballadors dels centres són sotmesos. L'antiavortisme radical s'havia beneficiat fins ara d'una impunitat gairebé completa, i podien organitzar les campanyes sense por de les conseqüències, però el panorama ha canviat aquest dimecres.

El Senat, amb els únics vots en contra del PP i Vox, ha aprovat definitivament la reforma del Codi Penal que castiga l'assetjament davant d'aquests centres amb presó de tres mesos a un any o treballs en benefici de la comunitat de 31 a 80 dies, en la línia del que ja hi ha en països com Alemanya i el Regne Unit. La norma es publicarà al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) dijous o divendres, han explicat fonts de la Cambra alta, i entraria en vigor l'endemà. Aquest cap de setmana, per tant, ja serà aplicable el nou delicte.

Sensació agredolça

L'aprovació (per 154 vots a favor i 105 en contra) ha deixat un regust agredolç en l'Associació de Clíniques Acreditades per a la Interrupció de l'Embaràs (ACAI). L'entitat reclama des de fa temps que es prenguin mesures contra aquesta fustigació, a la qual va posar xifres en un informe publicat el 2018. Després d'entrevistar 300 dones que havien avortat en clíniques de tot Espanya, el treball va concloure que el 89% s'havien sentit assetjades i el 66% amenaçades. La reforma penal pot ajudar a canviar la situació actual, ha assenyalat ACAI, però és massa «indefinida» i no queda clar que els jutges l'apliquin en les convocatòries que els antiavortistes radicals portin a terme a partir d'ara. «No sabem què passarà», ha dit l'associació, que alimenta l'esperança que el canvi legal tingui, com a mínim, un «efecte dissuasiu». Així i tot, a ACAI són partidaris d'establir perímetres de seguretat al voltant dels centres, una mesura que s'aplica a França com a manera de combatre de manera més senzilla i ràpida l'assetjament. El PNB recolzava l'enfocament, i va registrar una esmena en aquest sentit, però els socialistes, impulsors de la reforma penal, hi van votar en contra.

L'«odi» i la «llibertat»

El debat amb prou feines va aportar novetats, amb les posicions dels grups ja fixades des de la tramitació de la llei al Congrés. «Una sèrie de persones, plenes d'odi i de manera concertada, intenten humiliar aquestes dones, amenaçar-les, coaccionar-les i impedir que puguin exercir lliurement els seus drets. És necessari que tinguem regulades en el Codi Penal aquestes conductes perquè no tornin a passar», ha dit el senador socialista José María Oleaga.

Per al PP, en canvi, la reforma és una mesura «ideològica i sectària per acontentar uns sectors minoritaris de les dones» i mostra la por de l'esquerra a «la llibertat i a l'opinió», ha dit Fernando de Rosa. Vox ha anat més enllà. El seu representant, Jacobo González-Robatto, ha titllat de «criminals» les clíniques d'interrupció de l'embaràs, perquè, ha continuat sense aportar-ne cap prova, «coaccionen les dones perquè avortin». El partit d'ultradreta ja ha anunciat que recorrerà la reforma al Tribunal Constitucional.