Amb la veu trencada per l’emoció, l’Elena —se li ha modificat el nom— intenta parlar malgrat tot. Elegida pels soldats russos per ser dona d’un militar ucraïnès, va ser violada durant hores per dos d’ells, segons el seu relat a l’AFP. Aquest testimoni exemplifica les temors d’organitzacions de drets humans que mostren indicis de l’ús de la violació com a «arma de guerra» a Ucraïna.
Entrevistada a Zaporojie, una ciutat on arriben diàriament milers de desplaçats forçats a abandonar casa seva per l’ocupació russa al sud d’Ucraïna, aquesta dona rossa espera un autobús per unir-se als seus quatre fills a Vínnitsia, al centre del país. Des del primer dia de la invasió, el 24 de febrer, els va enviar allà, lluny de casa seva, situada a la regió de Kherson (sud), en primera línia davant l’avenç dels russos. Al seu marit, que combat des de fa dos anys als separatistes prorussos al Donbass, a l’est d’Ucraïna, el van enviar al front i l’Elena es va quedar sola per traslladar les seves pertinences.
Però, atès el perill d’aquest trajecte i la presència de militars russos, no va aconseguir trobar un vehicle per buidar casa seva i va ser llavors quan es va produir la tragèdia, la tarda del 3 d’abril, segons explica aquesta mare de família. «Cap a les tres de la tarda vaig anar a un magatzem. Mentre feia la fila, van entrar militars russos i van començar a discutir amb els clients», continua.
«No entenia de què parlaven, però em vaig adonar que un dels habitants m’assenyalava amb el dit i va dir «és una banderovka», recorda l’Elena. L’home es referia als nostàlgics del dirigent ultranacionalista ucraïnès Stepan Bandera, que va col·laborar amb l’Alemanya nazi contra la Unió Soviètica. «És per gent com ella que va esclatar aquesta guerra. És la dona d’un militar», va afegir l’home, segons l’Elena.
«Sense cap paraula»
«Vaig veure que m’observaven quan vaig sortir ràpidament de la botiga. No havia entrat a casa quan els dos soldats russos van entrar per la porta darrere de mi. No vaig tenir temps d’agafar el telèfon per demanar ajuda ni de fer res», diu. «Sense cap paraula, em van empènyer sobre el llit, em van col·locar una metralladora a sobre i em van desvestir», relata la noia abans de posar-se a plorar.
«Gairebé no parlaven, només per tractar-me de vegades de banderovka o dir-se entre ells ‘és el teu torn’». Després, cap a les quatre, van marxar, perquè era el seu torn de muntar guàrdia» al campament.
L’Elena diu que encara no ha parlat amb ningú, ni tan sols amb un metge o un psicòleg, i encara menys amb el seu marit.
«Soc llevadora i em vaig fer les primeres curacions jo mateixa», explica. «Trobaré tot el que necessito una vegada arribi al meu destí. Només vull retrobar-me amb els meus fills», afegeix.
Quan se li pregunta sobre el seu estat físic i psicològic, comença a plorar novament: «Em faig fàstic. No tinc més ganes de viure».
Número verd
La filial ucraïnesa de l’oenagé La Strada, que defensa els drets de les dones, ha rebut fins al moment en el seu número verd «trucades sobre set casos de violació de dones i criatures ucraïneses per part d’ocupants russos», va declarar per telèfon a l’AFP una responsable de l’organització, Aliona Krivuliak.
Però creu que hi haurà xifres molt més altes quan es comenci a dissipar la commoció de les víctimes. «Hi pot haver centenars, fins i tot milers, de dones i noies violades», estima Krivuliak.
La primera trucada, el 4 de març, des de Kherson, els va fer coneixedors de «la violació col·lectiva d’una mare i la seva filla de 17 anys per part de tres homes». Els altres casos van ser a la regió de Kíiv «després del 12 de març», assenyala.
«Militars russos han comès violències sexuals contra dones i homes ucraïnesos, contra criatures i persones grans», va afirmar en una declaració difosa aquesta setmana la fiscal general d’Ucraïna, Irina Venediktova. La fiscal va insistir en la necessitat de reunir proves, tot i que va reconèixer la dificultat de fer-ho en un país en guerra, en zones on el senyal telefònic o la xarxa elèctrica estan pertorbats. Però és, sens dubte, una justícia més expeditiva la que imagina l’Elena per als seus violadors i els còmplices. «Estic segura que Ucraïna recuperarà aquests territoris en mans de soldats russos i que els nostres es venjaran», assegura. «I no assenyalaré amb el dit els habitants que em van assenyalar amb el dit. Els mostraré amb el dit al meu marit», promet, sense dir quin càstig estaria a l’altura del crim que va patir, segons el seu parer.
