Els sondejos auguren una abstenció alta i, si no hi ha sorpresa de darrera hora, un duel final clar entre Emmanuel Macron i Marine Le Pen, previsions respecte les quals la Catalunya Nord no és una excepció. El territori encara les presidencials amb una «fractura clara» entre zones favorables a l’esquerra i les més proclius a l’extrema dreta, amb Perpinyà com a màxim exponent i «feu» del partit de Le Pen. És la ciutat més gran que governen i això la converteix en un «símbol» per a defensors i detractors. I això malgrat el «poc pes» que el territori té -en xifres- en el conjunt de l’Estat.

A la Catalunya Nord la primera volta dels comicis s’encara amb cert escepticisme. A Perpinyà s’hi poden veure pocs cartells electorals, i alguns, fins i tot, han patit guixades i desperfectes. A la ciutat, la més gran governada pel partit de Le Pen de la mà de l’alcalde Louis Alliot, no es respiren eleccions i sembla que la situació és generalitzada.

Segons el sociòleg Gautier Sabrià, Perpinyà encara aquests comicis amb una «fractura molt clara» del territori sorgida l’any 2017 durant la primera volta. «La plana va votar Le Pen i l’oest, més a l’interior, l’esquerra», detalla Sabrià. Per això, diu, Perpinyà, que d’alguna manera es considera «feu de l’extrema dreta», no és una «excepció» però sí «un símbol de la comarca del Rosselló». «Aquí veiem que hi ha un vot fort cap a l’extrema dreta, però, per exemple, no és el cas d’altres pobles com Cabestany, que té un ajuntament comunista des de fa més de 40 anys», afegeix.

Però quin paper ha jugat la Catalunya Nord en aquesta campanya? «Cada cop té més pes mediàtic. Sobretot Perpinyà, pel fet de tenir una presència tan forta de l’extrema dreta. Per això, molts candidats durant la campanya han vingut aquí. Venir aquí és enviar un missatge a nivell estatal: tant una oposició a l’extrema dreta com una adhesió», detalla Sabrià. De fet, Marine Le Pen hi va fer el seu míting final.

Però aquest simbolisme contrasta, en canvi, amb el poc pes que el territori té electoralment sobre el conjunt de França. I és que l’any 2017, el nombre d’inscrits per poder votar a la Catalunya Nord representava un 0,7% de tots els de l’estat francès.