Aviat la mascareta deixarà de ser obligatòria. Com veu el què ha passat?
Jo crec que encara ens falta temps per tenir la perspectiva de l’impacte que la pandèmia ha tingut en les nostres vides. És veritat que ens ha colpejat allò que ens fa més humans: les relacions socials. I hi ha hagut un impacte no només físic, sinó també psíquic, per l’aïllament. Però la resposta que hem tingut davant del virus també ha estat inèdita. Perquè per primera vegada en la història de la Humanitat, amb la ciència com a aliada, hem estat capaços de suportar l’adversitat. Amb errors, sí, perquè al principi no teníem cartes de navegació. Ara tenim un llegat de com ser i com no ser.
També hem vist que, fins i tot en els temps més foscos i difícils, la gent és capaç d’aprofitar-se del mal aliè.
Aquesta és la part més indecent. És cert que això ha existit, però ha estat minoritari. Jo em quedo amb el comportament exemplar de la ciutadania d’aquest país, d’una ciència pública que ha estat a nivell internacional. I a aquest comportament execrable cal mostrar-li el nostre rebuig més absolut.
Aquest comportament ha tingut relació amb l’alcalde de Madrid i la presidenta de la Comunitat de Madrid. En tots dos casos, són familiars els implicats. Però ara també ha tocat el Ministeri de Sanitat...
No hi té res a veure. Són assumptes distants i diferents. Al Ministeri ens hem aferrat a la normativa vigent en matèria de contractació, fins i tot seguint les recomanacions de la Junta Consultiva de Contractació. Per tant, posar en dubte aquest Ministeri és una de les tantes coses de Vox. Per això estic convençuda que no hi haurà res. Perquè en aquest Ministeri hi ha hagut dies i nits de feina sense descans, on malgrat l’adversitat, mai no es va abaixar la guàrdia. De vegades m’he preguntat d’on trèiem energia. José Saramago deia que les energies tornen quan l’esperança torna. Aquest ha estat el nostre motor: l’esperança. Per això, el meu reconeixement a tots els empleats públics.
Què ha portat el govern a acabar amb l’obligatorietat de l’ús de la mascareta?
La pròpia evolució de les coses. Primer: l’alt nivell vacunal que tenim al nostre país. Hi ha 39 milions de persones, més grans de 12 anys, amb pauta completa. 24 milions amb dosis de reforç. Al voltant d’un milió i mig de nens entre cinc i 12 anys que també ja estan vacunats. És a dir, Espanya és un referent internacional en matèria de vacunació. Aquest és el punt que ho canvia tot: la protecció que tenim al nostre organisme. L’última variant del virus, l’Omicron, ha tingut menys letalitat i això ha fet que ens plantegem que la pandèmia va evolucionant. Des del consens hem estipulat una nova vigilància: ja no estem comptant cas a cas. Continuem monitoritzant la malaltia, però ara ens enfoquem cap a les persones més vulnerables.
M’aconsellaria que me la tragués?
Li aconsellaria que en fes un ús responsable.
Com és un ús responsable de la mascareta?
En aquest temps, la ciutadania ha acreditat la seva maduresa i exemplaritat. Hi haurà espais on la mascareta continuarà sent obligatòria, tenint en compte la vulnerabilitat. Quan anem a un hospital s’entén que estem en un àmbit vulnerable. Quan anem a un centre de salut, també. O quan anem amb transport públic. En un autobús, al metro o en un avió, cal fer-la servir. Després hi ha recomanacions: si som en un centre comercial, jo me la posaria. Aquest és l’ús responsable.
La mascareta ha esdevingut un article de litigi. Sorprèn que hi hagi gent que s’hagi proposat convertir-la en un negoci fraudulent.
És el que li deia respecte allò inacceptable. Que hi hagi persones així…, és totalment execrable. I cal actuar amb la màxima contundència.
No la trauré d’aquí, no?
No.
La paraula rigor és contradictòria amb algunes coses que van passar. Per exemple amb les residències de gent gran. També en l’atenció primària.
El rigor no és incompatible. Si hi ha un servei vertebrat en el sector salut, és l’atenció primària. Per tant, els nostres esforços s’estan abocant a dedicar-li allò que mereix. És veritat que l’atenció primària s’ha vist impactada en aquesta sisena onada, perquè no hi va haver tants ingressos hospitalaris i la gent acudia principalment al metge de família. Per això hem aprovat un pressupost especial per fer front a les necessitats de l’atenció primària. Perquè parlar del Sistema Nacional de Salut és parlar dels seus professionals sanitaris i de donar-los els recursos que necessitin, com ara la formació especialitzada. Des que Pedro Sánchez és president, s’ha incrementat un 32% l’oferta per als MIR. També és veritat que cal temps per recuperar la part perduda en anys anteriors, quan no es van oferir places suficients.
Aquesta pandèmia ha posat de manifest problemes de la sanitat pública que encara no s’han pogut resoldre?
La pandèmia ha posat de manifest dues coses molt importants: la fortalesa del Sistema Nacional de Salut i les necessitats de millora de qüestions com ara la vigilància de la salut pública. Per això ara ens hem enfocat en la creació de la xarxa estatal, que no s’havia fet, malgrat estar a la llei del 2011. Una altra necessitat de millora és el desenvolupament de la intel·ligència sanitària: l’internet de les coses, el big data… aplicats a la sanitat. Ha estat clau el Registre Nacional de Vacunes, que per primera vegada es va fer des de la Secretaria de Salut Digital, que vam crear l’any 2020. També la capacitat preventiva: bons hàbits alimentaris, esport… que s’evitin malalties. I una altra cosa fonamental: la capacitat diagnòstica. Ara invertirem al voltant de 800 milions d’euros per renovar i/o ampliar els equips tecnològics. Això suposarà que tots els hospitals d’aquest país que ho necessitin, segons criteris objectius, renovaran el seu equip tecnològic. Això serà un gran salt en matèria de diagnòstic oncològic, de malalties rares, de malalties neurodegeneratives…
Això vol dir que la salut espanyola ha estat molt descurada durant molt de temps?
Significa que estem aprofitant una oportunitat: els fons europeus. Una cosa a la qual el President Sánchez es va aferrar, per cert. Perquè Europa s’havia de trobar amb Europa. Això vol dir que hem d’aprofitar per donar impuls a la sanitat pública.
En aquests temps estem veient molta maldat. Quina ha estat la seva reacció personal?
La maldat no m’atura, em fa tirar endavant.
