Luis Medina s'exposa a un delicte d'alçament de béns per buidar els seus comptes mentre era investigat

Així ho han assenyalat a EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, diari pertanyent al mateix grup editorial que Diari de Girona, fonts fiscals després de conèixer que el jutge Adolfo Carretero no ha pogut embargar a l'aristòcrata per a assegurar que pugui fer front a la responsabilitat civil en el cas de ser condemnat en aquest procediment. En el compte del Deutsche Bank en la qual es va ingressar la comissió s'han trobat únicament 247,26 euros, i tampoc hi ha rastre dels dos bons per import total de 400.000 euros que hauria adquirit amb la comissió reeixida en l'operació.

El presumpte alçament s'hauria comès, en tot cas, si el buidatge dels comptes s'ha produït durant el transcurs de la investigació a la qual va ser sotmès per la Fiscalia Anticorrupció des de l'obertura de les diligències de recerca el 19 de novembre de 2020. Com les perquisicions van superar l'any que fixa la llei com a termini màxim, les mateixes es van prorrogar el passat 18 de novembre, uns mesos abans de ser presentada finalment la querella.

Fins a quatre anys de presó

L'article 257 del Codi Penal condemna amb penes d'entre un i quatre anys de presó l'acte de disposició patrimonial "que dilati, dificulti o impedeixi l'eficàcia d'un embargament o d'un procediment executiu, de constrenyiment o judicial". En aquesta conducta podrien incardinar-se, segons les mateixes fonts, la sorprenent situació que ha trobat el jutge Carretero en requerir els comptes al banc de Medina i per la qual segur que li preguntarà a l'interrogatori fixat per al pròxim 25 d'abril.

En la resolució a la qual ha tingut accés El Periódico de España, el magistrat dona cinc dies a les parts perquè instin "l'adopció de noves mesures cautelars de caràcter econòmic per a l'assegurament de responsabilitats civils".

Medina va obtenir com a comissió en l'obtenció d'aquests contractes (mitjançant una carta que l'acreditava com a agent exclusiu de la companyia fabricadora per al subministrament i obtenció de productes sanitaris) un total d'1.000.000 de dòlars (916.000 euros) procedents de Malàisia i els va transferir a un compte personal, que ja ha estat buidada segons ha comprovat l'instructor del cas.

Amb aquests diners, segons detalla la querella, va adquirir un iot model Eagle 44, anomenat “Feria”, que va registrar a nom d'una societat gibraltarenya la titularitat de la qual comparteix amb el seu germà; a més de bons bancaris.

El magistrat va admetre aquest dimarts la personació com a acusacions particulars, és a dir, com perjudicats directes dels presumptes delictes, tant de l'Ajuntament de Madrid com de dos partits en l'oposició municipal, Podemos i PSOE. Està a l'espera que Más Madrid empleni alguns tràmits per a deixar-lo també ser part en el procediment.

En la mateixa resolució, destaca la gravetat dels delictes d'estafa agreujada, falsedat documental i blanqueig de capitals imputats a Medina i el seu soci en la trama, Alberto Luceño, i subratlla que tals conductes van poder cometre's, "en el moment més àlgid de la pandèmia de Covid-19, amb milers de defuncions diàries".

Tres delictes

La descripció de l'estafa en el Codi Penal és una cosa que sembla encaixar perfectament en l'ocorregut a l'Ajuntament de Madrid, on segons la querella presentada per la Fiscalia Anticorrupció, Luceño es va presentar com a expert en importació de productes procedents del mercat asiàtic, amb fàbriques a la Xina a la seva disposició, i com a agent exclusiu de l'empresa malaia, alguna cosa que no era cert.

Els gairebé 12 milions d'euros que van costar a les arques municipals les mascaretes, guants i test per a detectar covid els va fixar Luceño com a preu dels productes i els hi va imposar a l'Ajuntament, emparant-se en la seva "falsa" posició de fabricant i agent exclusiu "En fer-ho, va ocultar que un elevat percentatge del preu ofert (aproximadament el 60% en el cas de les mascaretes, el 81% en el cas dels guants i gairebé el 71% en el dels tests) corresponia a comissions que els querellats percebrien".

A més del sobrepreu, el material que va arribar no era l'adequat en alguns casos. Els guants que es van rebre a Madrid el 8 d'abril de 2020 eren d'ínfima qualitat i només arribaven fins al canell, quan s'havien encarregat fins al colze. A més, el mateix Ajuntament va poder comprovar que un parell de guants de la mateixa qualitat i característiques que els rebuts, pels quals l'Ajuntament de Madrid havia pagat 2 dòlars per unitat, s'oferien al públic per 0,08 euros. 

Quant a les mascaretes, el preu real de venda era de 2.689.300 dòlars, una suma que els comissionistes van inflar artificialment per a emportar-se un benefici de 4 milions de dòlars, és a dir, el 148% del preu real del producte. Dels 250.000 test rebuts, 75.000 tenien un nivell de sensibilitat tan baix que els feien inservibles.

Falsedat i blanqueig

Pel que fa a la falsedat documental, presumptament es va cometre tant davant l'Ajuntament com en les entitats bancàries que van demanar explicacions als empresaris després de rebre les copioses comissions pròximes als 6 milions d'euros per transferència des de Malàisia. Van ser precisament els bancs els que van advertir al Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals (Sepblac), que va alertar a la Fiscalia.

Sobre el blanqueig de capitals, la seva recerca és la que justifica que la querella d'Anticorrupció es refereixi als béns concrets que van poder ser adquirits amb els diners il·lícitament obtinguts en el 'pelotazo'. També per la possible comissió d'aquest delicte, el jutge Carretero ha ordenat embargar preventivament aquests béns.