Els acords climàtics presentats fins avui, així com les promeses i els compromisos a llarg termini, només ofereixen un 10% de probabilitats de limitar l’augment global de temperatures per sota d’1,5 graus; el llindar a partir del qual, tal com alerta la comunitat científica, la crisi climàtica provocarà danys molt més greus en les persones, la vida silvestre i els ecosistemes.
En aquests moments, si tots i cadascun dels pactes climàtics es complissin al peu de la lletra i s’apliquessin sense més demora, l’escalfament global podria limitar-se just per sota dels 2 graus de mitjana. És a dir, que el món podria esquivar alguns dels futurs climàtics més catastròfics, però continuaria estant sota risc.
Aquest és el pronòstic elaborat per un equip internacional d’investigadors i presentat ahir per la revista científica Nature sobre l’impacte dels pactes climàtics presentats fins avui.
Segons expliquen els científics, des de la signatura de l’Acord de París (2015) fins a l’última Cimera del Clima de Glasgow (2021) uns 196 països han presentant un full de ruta per a reduir les seves emissions de gasos d’efecte d’hivernacle en les pròximes dècades. Alguns, amb accions més o menys immediates. I uns altres, amb promeses a llarg termini. La suma d’aquests acords, esgrimeixen els experts, en el millor dels casos aconseguiria limitar l’augment de les temperatures, però continuaria portant a un futur d’escalfament global extrem.
Per evitar un increment extrem de les temperatures, els experts suggereixen una sèrie d’accions com, per exemple, garantir que tots els objectius a llarg termini tinguin el suport de polítiques a curt termini. O avançar els calendaris d’aplicació d’aquests compromisos climàtics. «Qualsevol retard a frenar l’augment d’emissions, eliminar gradualment l’ús de combustibles fòssils i desenvolupar opcions sostenibles posarà fora d’abast l’objectiu de limitar l’augment de temperatures a 1,5 graus», esgrimeix l’equip liderat per Malte Meinshausen.
«Les promeses climàtiques dels últims anys són certament una bona notícia, però el dubte és si els governs van camí de complir aquests compromisos. És fàcil establir objectius climàtics ambiciosos en un horitzó de 30, 40 o fins i tot 50 anys, però és molt més difícil promulgar polítiques immediates que ens dirigeixin cap a un futur més sostenible», comenten els investigadors Zeke Hausfather i Frances Moore, de la Universitat de Califòrnia, en una anàlisi publicada a News and views. «Els pactes a llarg termini han de tractar-se amb escepticisme si no estan recolzats per compromisos climàtics a curt termini», recalquen els experts.
Avanços i reptes pendents
El panorama actual, esgrimeixen els experts, segueix sense ser optimista però almenys ja no és tan lúgubre com fa una dècada. Fa poc més de deu anys, de fet, els pronòstics apuntaven a un augment global de les temperatures de gairebé 5 graus de mitjana respecte als nivells preindustrials (alguna cosa que, en el cas d’Espanya, es traduiria en un increment addicional d’uns quatre graus més).
Els registres de les últimes dècades apunten que, encara que les emissions generades per la nostra espècie segueixen a l’alça, el creixement d’aquesta corba s’ha desaccelerat gràcies a l’aplicació dels primers pactes climàtics. I si els països compleixen amb els acords, en els pròxims anys podrien frenar el seu increment.
El problema és que, ara com ara, no hi ha garanties que els països compleixin amb les seves metes climàtiques. Ni a curt ni a llarg termini. Diversos estudis, de fet, apunten al fet que els països més rics i contaminants del globus (responsables de fins al 75% de les emissions globals de gasos d’efecte d’hivernacle) molt probablement no arribaran a complir amb les seves promeses climàtiques per a 2030. Els pronòstics apunten que els estats del G20 hauran emès unes 1.100 milions de tones més de CO₂ del promès. I això, a la pràctica, podria distorsionar les prediccions més optimistes.
El tercer informe del Panell Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC) estima que, per evitar un escalfament global extrem, les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle haurien de tocar sostre abans de 2025, caure pràcticament a la meitat abans del 2030 i arribar a «zero net» cap a la dècada dels setanta. En cas contrari, l’escalfament global podrien elevar els termòmetres per sobre dels tres graus de mitjana i desencadenar una infinitat de catàstrofes climàtiques.
«Ara mateix ens dirigim cap al desastre climàtic, però no podem perdre l’esperança. Encara som a temps de construir un camí més sostenible i d’exigir el compliment de les polítiques climàtiques», va afirmar Antonio Guterres, secretari general de Nacions Unides, després de la publicació d’aquest ultimàtum científic.
