L’arribada d’Alberto Núñez Feijóo a la presidència del Partit Popular ha estat un veritable revulsiu per a les expectatives electorals del partit. Segons el baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) d’abril publicat ahir, els conservadors pugen 3,4 punts en intenció de vot, fins arribar a un 27,2% de les paperetes, la xifra més alta que han obtingut en tota la legislatura. Tot i això, encara hi ha distància respecte el PSOE, però molta menys. Els 7,7 punts que els separaven el mes passat han quedat reduïts a 3,1 després del creixement dels conservadors i la baixada d’1,2 punts dels socialistes.

El treball de camp d’aquest baròmetre es va iniciar l’1 d’abril, coincidint amb el congrés extraordinari que va celebrar el PP a Sevilla per triar Feijóo com a nou líder del partit, i va finalitzar el dia 9. Queda palès, per tant, que l’arribada de l’encara president de la Xunta a la seu de Gènova 13 és ben rebuda per l’electorat. Al mes de març, quan ja es coneixia que Feijóo assumiria les regnes del partit, el CIS va atorgar als conservadors una pujada de 2,5 punts percentuals i els va situar en un 23,8%. El creixement des d’aleshores ha estat encara més gran: un 3,4% per situar-se ara en el 27,2%.

A més, per primera vegada, el CIS pregunta als enquestats per la seva valoració sobre Feijóo, que ha obtingut un 5,2 sobre 10. Per davant només hi ha la vicepresidenta segona i líder d’Unides Podem, Yolanda Díaz, amb un 5,36. Són els dos únics líders que aproven, ja que Pedro Sánchez treu un 4,65; Íñigo Errejón un 4,54; Inés Arrimadas un 4; i Santiago Abascal un 3,16.

La pujada extraordinària del PP s’ha produït principalment gràcies a les caigudes de Vox i Cs. Els ultres, que al març van aconseguir el 16,3% dels vots, s’han enfonsat fins a xifres anteriors a l’era Sánchez i han perdut 1,9 punts. El treball de camp no recull l’acord establert entre el partit d’Abascal i el PP per governar a Castella i Lleó, ja que va tenir lloc el 10 d’abril. Els taronges, per la seva banda, cauen fins al 2% dels vots, cosa que els deixaria fora del Congrés si avui se celebressin les eleccions.

Dificultats per a la coalició

Al contrari que el PP, els membres del Govern de coalició no poden estar tan satisfets amb aquest baròmetre. La guerra d’Ucraïna, la crisi econòmica o la qüestió del Sàhara semblen tenir repercussions per a les dues formacions. Tot i que mantenen l’avantatge, el PSOE perd 1,2 punts respecte el mes passat i se situa en el 30,3%. Dos dies abans d’iniciar-se les enquestes, Sánchez va presentar el pla anticrisi al Congrés dels Diputats i l’1 d’abril l’executiu va anunciar que demanaria a Brussel·les limitar el preu del gas en 30 euros. Però no sembla suficient. Un 67% dels entrevistats afirma que Sánchez li genera poca o cap confiança.

A més, davant de l’actual context econòmic, amb una inflació que va vorejar el 10% al març, un 72,6% dels enquestats consideren que la situació és dolenta o molt dolenta. Tot i això, el 60,8% qualifica la seva situació econòmica personal com a bona, i un 5,2% com a molt bona.

El baròmetre també recull el gir que va imprimir Sánchez a la qüestió sahrauí en donar suport a la proposta d’autonomia del Marroc sobre el Sàhara Occidental, fet que ha provocat un xoc amb totes les forces polítiques de la cambra baixa i especialment amb Unides Podem. Els morats tampoc no tenen bons resultats en aquesta enquesta: perden 1,1 punts i es queden amb un 10,7% dels vots. Es trobarien, per tant, a 2 punts de distància dels resultats que van obtenir el 2019. Per tant, els blocs PSOE-Podem i PP-Vox quedarien empatats amb un 41% del suport.

A la part baixa de la taula, les fluctuacions són només de dues dècimes, excepte ERC que creix 0,4 punts, fins al 2,4%, i Més País, que perd 0,6 punts i es queda en el 2,1%. El PNB obté un 1,3%; JxCat un 1,2%; EH Bildu un 1,2% i la CUP un 0,9%.

Pel que fa als ministres, només quatre aproven. Margarita Robles, responsable de la cartera de Defensa, és qui obté la millor nota, un 5,75. Molt a prop estan la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, amb un 5,6, i la vicepresidenta primera, Nadia Calviño, amb un 5,48; tancant el grup d’aprovats la responsable de Sanitat, Carolina Darias, que aconsegueix un 5,07.