Després de més de dos anys de pandèmia, el coronavirus responsable de la covid-19 ha causat més de 500 milions de casos a tot el món. La panoràmica global de les infeccions mostra que mentre algunes persones s’han contagiat una (o més) vegades amb aquest virus, altres han aconseguit esquivar la infecció durant tot aquest temps. Fins i tot després de diverses onades pandèmiques i la irrupció d’òmicron (el virus amb la propagació més ràpida de la història), hi ha qui ha aconseguit esquivar el coronavirus malgrat haver estat exposat a situacions de risc i en contacte estret amb altres infectats. Com? Segons expliquen diversos immunòlegs, hi ha alguns factors genètics i biològics que podrien explicar perquè algunes persones encara no s’han contagiat de covid-19. I com en tota bona història, també hi ha una part de misteri:
1 · Infeccions no detectades
La primera raó, i potser la més evident, és que una part de les persones que afirmen no haver-se contagiat de covid-19 en aquests dos anys han passat la infecció sense ni tan sols saber-ho. «Cal diferenciar molt bé entre el contagi i la malaltia. Hi haurà gent que sí que s’ha contagiat, perquè ha entrat en contacte amb el coronavirus, però com que no ha desenvolupat símptomes ni tan sols s’ha adonat de la infecció», explica Carlota Dobaño, cap del grup d’immunologia de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). «En aquests casos, és possible que s’hagi donat una combinació de factors amb molta sort. Com que la persona s’hagi exposat a una càrrega viral baixa mentre tenia unes defenses molt altes», il·lustra la científica per explicar per què algunes infeccions no han estat detectades.
Ara com ara, no hi ha una estimació clara de quantes infeccions asimptomàtiques han passat desapercebudes després de dos anys de pandèmia. Els registres globals parlen de més de 500 milions de casos de covid-19 detectats en poc més de dos anys. Segons una de les anàlisis més grans realitzades fins ara, publicada a la revista científica Jama, prop del 0,25% entre la població global podria haver passat la covid-19 sense ni tan sols adonar-se del contagi.
2 · Superimmunitat innata
Una de les teories que plantegen els científics per explicar per què algunes persones han aconseguit esquivar la infecció està relacionada amb la immunitat innata: la primera barrera que forja el nostre organisme per fer front a tota mena d’amenaces externes. «Hi ha persones que tenen aquesta primera barrera de la maquinària immunològica molt més resistent que la resta. Així, en cas d’entrar en contacte amb el coronavirus, aconsegueixen controlar el virus de manera molt més eficaç i eviten que la infecció es propagui cap a altres òrgans», explica l’immunòleg Julià Blanco, d’IrsiCaixa.
La fortalesa de la immunitat innata, explica Blanco, depèn d’un ampli ventall de factors genètics i biològics. Alguns estudis, per exemple, suggereixen que les dones tenen millor immunitat innata que els homes (per això, en el cas de la covid-19, elles tenen menys incidència de la infecció i menor taxa de malaltia greu i/o mortalitat). També s’ha observat que algunes peculiaritats genètiques relacionades amb aquesta primera barrera del sistema immune poden reduir el risc d’infecció per covid-19 (com en el cas, per exemple, de la producció d’interferons: unes proteïnes encarregades d’enviar el «senyal d’alarma» per activar les defenses antivirals de les cèl·lules el nostre cos).
3 · Memòria de les defenses
Per explicar la capacitat d’alguns per esquivar contagis, els científics també apunten a la segona barrera del sistema immunitari: la immunitat adaptativa. Segons explica la científica Carlota Dobaño, aquesta està relacionada amb la memòria del nostre sistema immune per recordar infeccions passades i crear barreres per esquivar futurs contagis. «Aquest sistema de defenses es concentra en les mucoses del cos, com la saliva, les secrecions nasals o la mucosa que envolta el tracte respiratori. Aquí es generen una sèrie d’anticossos (com la immunoglobulina) que en cas d’infecció eviten que el virus s’expandeixi», comenta la científica.
La memòria (i la fortalesa) del nostre sistema immune per fer front a una infecció no depèn ni del nostre estil de vida ni dels nostres hàbits (com l’alimentació, l’exercici físic o la pauta de son). «La immunitat adaptativa està relacionada amb factors genètics i cel·lulars que varien de persona en persona, com l’expressió d’algunes proteïnes o de determinats antígens», esgrimeix Julià Blanco. En el cas de la covid-19, diversos estudis apunten que algunes proteïnes relacionades amb al·lèrgies i malalties autoimmunes podrien provocar una resposta cel·lular més ràpida i més potent per combatre la infecció per covid.
4 · El poder dels refredats
Les persones que han passat un refredat recentment (o que són molt susceptibles a agafar refredats comuns) podrien tenir certa immunitat davant de la covid-19. Aquesta és una de les hipòtesis que estudien els científics per intentar explicar per què algunes persones han aconseguit esquivar els contagis durant tant de temps. Aquesta teoria, coneguda com a immunitat creuada, postula que si una persona ha passat un refredat (una infecció també causada per la família dels coronavirus) el seu sistema immune ha desenvolupat un ventall de defenses que també poden servir davant de les infeccions del coronavirus responsable de la covid-19.
Aquesta hipòtesi, explica la immunòloga Carlota Dobaño, també explicaria per què els nens petits (una població especialment exposada i resistent als refredats comuns) són menys susceptibles a desenvolupar símptomes greus en cas de contraure la covid-19. Una cosa semblant s’ha observat en estudis entre sanitaris i professionals de primera línia més exposats a situacions de risc de contagi de covid-19. Aquells que havien passat un refredat poc abans de l’exposició al covid-19 tenien menys risc de contraure la infecció i desenvolupar símptomes greus de la malaltia.
5 · Misteri genètic
Més enllà de la fortalesa de les diferents capes del sistema immune, la capacitat d’algunes persones d’esquivar els contagis de coronavirus continua sent un misteri. Per això mateix, fa només uns mesos, més de 40 centres de recerca de tot el món han posat en marxa la investigació més gran realitzada fins ara per intentar esbrinar què tenen en comú els superimmunes a la covid-19. L’estudi reclutarà més de 3.000 persones aparentment immunes a la covid-19 per intentar esbrinar quin és el mecanisme biològic i genètic que bloqueja la infecció.
Una de les hipòtesis que esbossen els científics per explicar aquests casos està relacionada amb una mutació genètica que, en el cas de la covid-19, podria ajudar algunes persones a esquivar la infecció. Concretament, s’especula que la manca del receptor ACE2 (una proteïna que el virus utilitza com a clau d’entrada per infectar les cèl·lules) podria ser un dels elements que permet esquivar els contagis, pels quals les persones que no tenen aquesta proteïna podrien estar molt més protegides davant de la infecció. La resolució d’aquest enigma dels superimmunes a la covid-19, segons expliquen els experts, podria ser la clau per dissenyar tractaments i fàrmacs contra aquest coronavirus (i els que vindran).
