El fundador de WikiLeaks, Julian Assange, està més a prop de ser extradit als Estats Units després que un jutge britànic emetés ahir l’ordre de lliurament, que ha de ser considerada ara pel Govern del Regne Unit.
Tot i que l’enviament d’aquesta instrucció marca un punt d’inflexió en aquest cas, que va començar amb la detenció inicial de l’australià a Londres a l’abril de l’any 2019, no suposa el seu final, ja que encara queden opcions de recurs per a les parts, al marge de la decisió que adopti la ministra d’Interior, la conservadora Priti Patel.
Al final de la breu vista d’ahir a la Cort de Magistrats de Westminster, la dona del periodista, Stella Assange (abans Morris), va demanar als simpatitzants que estaven reunits a les portes del jutjat «seguir lluitant pel seu alliberament».
Els Estats Units reclamen a Assange per processar-lo per 18 delictes d’espionatge i intrusió informàtica per les revelacions del seu portal, que, segons el seu equip legal, poden suposar penes de fins a 175 anys de presó en aquest país.
Dos mesos de termini
El jutge principal del tribunal, Paul Golspring, va ser l’encarregat d’emetre l’ordre en una audiència que amb prou feines es va allargar durant set minuts a la qual l’acusat va assistir per videoconferència des del centre d’alta seguretat londinenc de Belmarsh, on segueix a la presó preventiva fins que acabi el procés.
Assange, de 50 anys, només va parlar per confirmar el nom i la data de naixement. Patel ara té dos mesos prorrogables per decidir si confirma l’extradició, mentre que la defensa de l’activista ja va indicar que la rebatrà dins del període de quatre setmanes previst, que s’acaba el 18 de maig.
Diverses desenes de simpatitzants es van manifestar a les portes del tribunal amb pancartes que demanaven «no extradir Assange».
