Els dirigents ucraïnesos no deixen de repetir-ho des que les tropes russes van envair el seu territori el 24 de febrer: «Rússia no té intenció d’aturar-se a Ucraïna. Ni ho pretén ni ho farà. Vol anar més lluny», va dir fa un mes el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. Aquesta tesi ja ressonava amb força als despatxos de l’OTAN i les capitals de l’espai postsoviètic, però va guanyar força ahir arran de les declaracions del número dos de les Forces Armades russes al Districte Central. El general Rustam Minnekaiev va afirmar que el seu Exèrcit no només pretén ocupar l’est i el sud d’Ucraïna, sinó que té en el punt de mira Transnistria, la regió secessionista i prorussa de Moldàvia.

No està clar si Minnekaiev és un vers lliure o expressa la posició oficial del Kremlin, que encara no s’hi ha pronunciat. Però les seves paraules aporten una mica de llum al túnel d’opacitat i desinformació del règim de Vladímir Putin. I és que, segons Minnekaiev, «des de l’inici de la segona fase d’aquesta operació especial», un dels objectius de l’exèrcit rus «és prendre el control complet del Donbàs i del sud d’Ucraïna». «Això establiria un corredor terrestre fins a Crimea i alhora afectaria interessos vitals de l’economia ucraïnesa, els ports del Mar Negre des dels quals s’exporten els seus productes agrícoles i metal·lúrgics», va dir.

Aquestes ambicions encara s’han de materialitzar perquè el seu Exèrcit no controla completament cap de les regions esmentades. Tampoc al sud, on encara no ha iniciat l’assalt contra Odessa, la perla turística per excel·lència d’Ucraïna, ni ha aconseguit el control de Mikolaiv. Però està movent fitxa per consolidar les posicions.

Igual que han fet Ucraïna i Geòrgia des que va començar aquesta guerra, Moldàvia ha llançat formalment la seva candidatura per formar part de la UE i, paral·lelament, s’ha reprès el debat al país per plantejar una possible reunificació amb Romania, membre de l’OTAN . Un escenari que aportaria al petit país de tres milions d’habitants la seguretat que ara no té.

Més dramàtic és el tomb geopolític que s’estan plantejant Finlàndia i Suècia arran de la tragèdia ucraïnesa, dos països amb una llarga tradició de neutralitat en l’àmbit militar. El primer ja ha iniciat el debat parlamentari per determinar la possible adhesió a l’OTAN. A Suècia la cosa va una mica més lenta, però el camí és el mateix i la població ha passat a donar suport per estret marge a l’adhesió.