La crisi és greu, la legislatura ha arribat a un punt d’inflexió, però no es respira, almenys per ara, un ambient de ruptura total ni de clima preelectoral. Partint de la base que el Govern aspira a poder «reconduir» la tensió amb ERC en les properes setmanes -la gran pregunta és si ho aconseguirà-, la tesi que es manté a la Moncloa i a la cúpula del PSOE és que es podrà completar el mandat quan Pedro Sánchez tenia previst, a finals del 2023. «Sens dubte, hi arribarem», resumeix un comandament del partit, en la mateixa línia que altres dels seus companys. El líder socialista té una gran eina a favor seu: ja disposa d’uns Pressupostos aprovats que podria prorrogar per a l’any que ve.
Els republicans han propinat dos cops molt durs al president en poc més de dos mesos, i han rebutjat la convalidació de dos decrets llei capitals. El 3 de febrer, la reforma laboral salvada per un vot per error d’un diputat del PP. Dijous passat, el pla de xoc a la guerra d’Ucraïna, aprovat gràcies a EH Bildu. Tot i això, el context és molt diferent. Ara no es tracta d’una diferència d’enfocament o de discrepància amb la mesura plantejada per l’executiu, sinó d’un càstig que és resposta al que l’independentisme entén com una falta de reacció contundent davant el presumpte espionatge a més de 60 dirigents i activistes sobiranistes a través, principalment, del programa Pegasus. ERC va advertir dijous que aquell no era un «primer avís» a Sánchez.
To dur, sense divorci total
Divendres, la secretària general adjunta i portaveu d’Esquerra, Marta Vilalta, va instar el president del Govern central a «moure’s» per reconstruir la confiança entre el separatisme, perquè el llaç ha quedat «molt tocat i molt debilitat». I tot i que l’executiu va aconseguir «salvar el decret», encara «queden moltes votacions» aquesta legislatura. To dur, sí, però no divorci total. Per part seva, el portaveu de la direcció del PSOE, Felipe Sicília, va negar que hi hagués «crisi» pel suposat espionatge al Govern, encara que sí que va admetre una «preocupació que és lògica», davant la qual el bipartit ha donat una resposta «clara i decidida».
Després d’una setmana de tensió creixent, les dues parts arriben a una vall forçada per l’aturada del Primer de Maig. A la Moncloa assenyalen que no es preveuen més gestos cap als republicans i que el pas següent hauria de ser la comissió de secrets oficials.
L’òrgan, desbloquejat en aquest últim pla, es reunirà la setmana que ve, probablement, perquè comparegui la directora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Paz Esteban. A l’equip del president del Govern consideren que aquesta cita servirà per aclarir dubtes -«aclarir-ho tot», va dir Sicília-, però els republicans demanen una investigació «fins al fons» de la «guerra bruta» contra l’independentisme, i exigeix dimissions. Ja ha apuntat a la ministra de Defensa, Margarita Robles, per «justificar» els seguiments el 2019, cap que el president no pensa cedir.
Els republicans no donen per acabat el suport parlamentari al PSOE. I els socialistes volen continuar comptant amb ells com a socis. Aquesta doble dada permet veure que perviu un fil feble entre Madrid i Barcelona. Res a veure amb el que va passar el febrer del 2019, quan el diàleg es va trencar i Esquerra va tombar el projecte de Pressupostos, per la qual cosa Sánchez va convocar eleccions anticipades per al 28 d’abril.
Ara, els canals de comunicació «continuen oberts 24/7», destaquen a la Moncloa. La convicció que es podrà redreçar la interlocució amb la Generalitat, doncs, és total. Costi més o costi menys, no hi ha sensació que la pretensió de Sánchez d’arribar a finals del 2023 hagi saltat pels aires. «No està en risc [la legislatura]… encara que ERC és ERC», expressa un càrrec de la Moncloa.
Geometria variable
I encara que els republicans es moguin sobre altres coordenades, per la vinculació de moltes de les decisions al diàleg sobre Catalunya, el Govern recorda que opera la geometria variable. La reforma laboral va sortir gràcies a Cs; el decret anticrisi, per Bildu.
També fonts properes a Yolanda Díaz, referent d’Unides Podem en la coalició, consideren que no hi ha «risc» que es precipiti el final de la legislatura pel «Catalangate». Però la gran bombona d’oxigen de l’executiu són els Pressupostos per al 2022. Si ERC posa més distància, i no hi ha suma alternativa, el president haurà de calibrar si porta el projecte de llei al Congrés, amb el risc de ser tombat, o bé no el presenta. Si no disposés de nous comptes, Sánchez podria aguantar fins a final de mandat, ja que en tindria prou amb prorrogar-los de cara al 2023.
