Diari de Girona

Diari de Girona

Suècia i Finlàndia acceleren per entrar a l’OTAN trencant la seva neutralitat

Després de dècades de no alineament, els dos països se senten amenaçats pel Kremlin i temen que hi hagi una onada d’atacs híbrids mentre es consuma la seva adhesió a l’organització, que té el suport de la majoria dels ciutadans

Soldats suecs participen en unes maniobres de l’OTAN a Noruega al març. | REUTERS

La guerra a Ucraïna està reconfigurant l’ordre geopolític europeu d’una manera inimaginable setmanes abans que les tropes russes envaïssin Ucraïna. El rearmament d’Alemanya, amb una inversió de 100.000 milions d’euros en Defensa i el compromís de superar en només dos anys el 2% del seu PIB en despesa militar, no només marca el gir més gran en la política de seguretat alemanya des de la Segona Guerra Mundial, sinó que podria convertir el país més ric d’Europa en el tercer que més gasta en Defensa del món per darrere dels EUA i la Xina. Només és el principi perquè tant Finlàndia com Suècia ultimen la seva decisió per sol·licitar la seva entrada a l’OTAN, un pas que enterraria una llarga història de neutralitat militar, reformulada com a no alineament en les últimes dècades.

Tot està anant extremadament ràpid en els dos països. Tant que algunes veus acusen els seus líders d’haver-se deixat portar per la «histèria» que ha generat la guerra. Si res no es torça, les dues capitals anunciaran la seva decisió a mitjans d’aquest mes. «Anem de camí cap a l’OTAN. El Govern està preparant la població i especialment les bases del Partit Socialdemòcrata -històricament oposat a l’adhesió- amb el missatge que hi ha una nova realitat a Europa», assegura Mikael Holmström, corresponsal per a temes de Seguretat de Dagens Nyheter, el diari més prestigiós de Suècia. «Al Parlament hi ha una majoria favorable si entrem conjuntament amb Finlàndia a l’OTAN», afegeix.

Tots dos països no només comparteixen frontera i una estretíssima relació militar, sinó que van ser un mateix país durant 600 anys, fins que el gruix del territori finlandès va quedar apartat de la Corona sueca el 1809 per caure en mans de l’Imperi tsarista fins a la seva independència el 1917. Aquella guerra amb Rússia i una altra amb Noruega cinc anys després són les úniques que ha lliurat Suècia en més de 200 anys, tota una anomalia en la sagnant història europea. Molts suecs atribueixen aquesta mena de pau eterna a la seva neutralitat militar, que es va combinar durant la Guerra Freda amb un exèrcit imponent, que va arribar a comptar amb la quarta força aèria del món. I mentre els seus germans nòrdics (Noruega, Islàndia i Dinamarca) van participar en la fundació de l’OTAN el 1949, Estocolm es va quedar fora per fer de l’equilibrisme una virtut.

«Assegurar-se que Finlàndia no queia sota el jou soviètic va ser per a Suècia un interès vital», ha escrit el seu exprimer ministre, Carl Bildt. «Aquesta consideració va ser el principal motiu de la política de neutralitat armada sueca durant la Guerra Freda». Per a Finlàndia, l’OTAN ni tan sols va ser una opció fins al 1992. Amb una frontera compartida amb Rússia de més de 1.300 quilòmetres, va ser envaïda per l’URSS durant la Segona Guerra Mundial, de la qual es va defensar mitjançant dues guerres. El Tractat d’Amistat posterior amb l’URSS va lligar de mans Hèlsinki per acostar-se a Occident i va fonamentar la seva estricta postura de no alineament.

Des de fa anys, tant Hèlsinki com Estocolm (membres de la UE) cooperen amb l’OTAN i participen en les seves maniobres militars, però la guerra ho ha canviat tot. Tots dos països tornen a sentir-se amenaçats pel Kremlin. Per primera vegada en la història, la majoria de finlandesos són partidaris de l’entrada a l’Aliança Atlàntica: un 68% en les últimes enquestes. A Suècia el marge és menor, però supera el 60% si es fa a l’uníson amb Hèlsinki.

L’amenaça de Rússia

A ningú no se li escapa el dilema que amaga la decisió, després que Putin enarborés l’expansió de l’OTAN cap a l’est com un dels motius per envair Ucraïna. El Kremlin va advertir al desembre que l’entrada dels dos països «tindria conseqüències polítiques i militars serioses». I al març, l’expresident rus Dimitri Medvedev va afirmar que, si es consumava l’adhesió, Moscou es veurà obligat a reforçar les seves forces militars al Bàltic.

Compartir l'article

stats