El jutge de l’Audiència Nacional José Luis Calama ha obert diligències per delicte de descobriment i revelació de secrets per investigar la denúncia presentada per l’Advocacia de l’Estat per les intromissions il·legals patides en els telèfons del president del Govern, Pedro Sánchez, i la ministra de Defensa, Margarita Robles, amb Pegasus. Segons els serveis jurídics de l’Estat, el de Sánchez va ser atacat el 19 i el 31 maig del 2021, dies de gran tensió amb el Marroc, mentre que el de Robles ho va ser al juny d’aquell mateix any.
En la seva interlocutòria, el jutge aporta aquesta dada encara no coneguda de la denúncia de l’Advocacia de l’Estat, a la qual es té per personada en representació dels perjudicats. Els informes del Centre Criptològic Nacional, referits als dispositius mòbils del president del Govern i de la titular de Defensa, que l’acompanyen «posen respectivament de manifest» que el mòbil del primer «va ser infectat per Pegasus dues vegades (el 19 de maig de 2021 i el 31 de maig de 2021)». El seu mòbil, igual que el de Robles, que «va ser infectat el juny del 2021», no presenta actualment «indicadors coneguts d’infecció en curs de Pegasus», però sí que es va aconseguir extreure’ls informació.
Aquestes dates giren el focus cap al Marroc, perquè el primer «hackeig» a Sánchez es va produir un parell de dies després de l’entrada massiva de 10.000 marroquins en 48 hores a Ceuta i Melilla, i el segon, el mateix dia en què Rabat va equiparar el problema del Sàhara Occidental amb el procés en un comunicat, al qual el president va respondre qualificant d’«absolutament inacceptable» utilitzar la migració «per desavinences i discrepàncies en política exterior». De teló de fons hi havia la crisi oberta per l’hospitalització a Espanya del líder del Front Polisario, Brahim Ghali.
El jutge, que declara la competència de l’Audiència Nacional per ser delictes comesos contra «la forma de Govern i alts organismes de la nació», ha demanat un informe al fiscal sobre les diligències de recerca que consideri convenients per determinar la naturalesa i les circumstàncies dels fets, i de les persones que hi hagin participat. Fonts jurídiques destaquen la dificultat que comporten les indagacions, tenint en compte les característiques de l‘espionatge detectat.
Intimitat personal i familiar
El magistrat explica que els fets que consten en la denúncia de l’Advocacia de l’Estat s’emmarquen en els delictes que el Codi Penal tipifica com de descobriment i revelació de secrets, que es recullen en el títol corresponent als «delictes contra la intimitat, el dret a la pròpia imatge i la inviolabilitat del domicili». I recorda que aquests drets salvaguarden un espai d’intimitat personal i familiar que queda blindat davant d’intromissions estranyes.
Un informe sobre Pegasus acusa el Marroc d’espionatge
Un informe sobre el programa d’espionatge Pegasus que va publicar ahir el diari The Guardian apunta el Marroc com a possible autor de l’espionatge a més de 200 mòbils espanyols que haurien estat seleccionats com a objectius de vigilància per part d’un client de la companyia israeliana NSO Group. Les seleccions de números mòbils que es creu que va realitzar el Marroc van passar el 2019, segons les marques de temps en les dades, que inclouen més de 50.000 números de persones seleccionades com a possibles objectius de vigilància. E.Press/Madrid
