Una decisió inimaginable fins fa uns mesos, però que ha suscitat esperances entre els francesos d’esquerres. El comitè nacional del Partit Socialista (PS) va debatre ahir la coalició electoral amb la França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon (ecosocialista) per a les eleccions legislatives del juny. Tot i les tensions internes i uns debats llargs i acalorats -a l’hora del tancament d’aquesta edició encara no havia tingut lloc la votació-, els pronòstics apuntaven que s’imposaria l’opció de sumar-se a la Nova Unió Popular Ecològica i Social (Nupes), també formada pels verds i els comunistes. Una aliança que ha fracturat les files socialistes.
«Hem de retrobar-nos amb el sentit d’una radicalitat que sempre va marcar la història del PS, però conservant allò que millor sabem fer: proposar solucions creïbles», va assegurar Corine Narassiguin, secretària nacional de coordinació del partit, a l’inici d’una tensa reunió celebrada a la seu de la formació a Yvry-sur-Seine, a la perifèria sud de París. Dins la Nova Unió Popular, la França Insubmisa es presentarà en 325 circumscripcions, els verds en 100, els socialistes en 70 i els comunistes en 50, segons un repartiment encara no definitiu.
Aquesta probable aliança ha provocat fortes turbulències a les files socialistes, així com la renúncia d’alguns dirigents històrics. El PS «ha perdut la brúixola» d’«un socialisme republicà», va criticar l’exprimer ministre Bernard Cazenueve, que va anunciar que trencava el carnet del partit. «Rebutjo l’acord tant pel fons com per les circumscripcions», va assegurar l’expresident François Hollande, el decebedor mandat del qual continua tenint molt pes en el declivi dels socialistes.
A més de dirigents afins a l’hollandisme, la presidenta de la regió d’Occitanie (sud), Carole Delga, o Anne Hidalgo (alcaldessa de París i candidata fracassada a les presidencials) també s’hi van oposar, encara que en el cas de l’edil va anunciar que s’abstindria. En canvi, el van avalar -o el van considerar un mal menor- alguns dirigents històrics, com ara Lionel Jospin, Ségolène Royal o Martine Aubry, així com nombrosos alcaldes d’un partit que manté un poder local considerable.
Després de les presidencials, la direcció del PS es troba entre l’espasa i la paret. Hidalgo va quedar antepenúltima amb només l’1,7% dels vots. Amb aquests pèssims resultats, hi havia un risc seriós que els socialistes perdessin la majoria dels seus actuals 28 diputats a l’Assemblea Nacional (amb 577 escons). Fins i tot podrien obtenir menys de 15, el mínim necessari per constituir un grup propi a l’Assemblea. El fet de quedar-se sense un grup parlamentari suposaria un cop dur per a la malmesa economia d’aquesta centenària formació.
Els simpatitzants, favorables
Si finalment integren la Nova Unió Popular, els socialistes tenen més opcions d’aconseguir aquest objectiu de mínims. Tot i presentar-se en un nombre limitat circumscripcions, una part són territoris històricament d’esquerres. A canvi d’això, accepten les principals propostes del programa mélenchonista del Futur en Comú, com ara rebaixar l’edat mínima de jubilació de 62 a 60 anys (amb 40 cotitzats), apujar el salari mínim a 1.400 euros nets o «derogar de manera transitòria» les regles de la UE quan aquestes s’oposin als avenços socials i ecològics.
Tot i les crítiques de dirigents històrics, el 71% dels simpatitzants del PS avalen aquesta coalició, segons un sondeig recent de l’institut Elabe. Durant els últims 20 anys, el vencedor a les presidencials -aquest any Macron i el seu nou bloc rebatejat ahir com a Ensemble (Junts)- s’imposava de manera automàtica en les legislatives. Tot i això, els últims sondejos apunten que seran els comicis parlamentaris més incerts des del 1997. La nova «unió de l’esquerra» vol donar la sorpresa al juny aconseguint una majoria alternativa.
