La ciutat portuària de Mariúpol, amb el 90% del seu nucli urbà destruït a causa dels més de dos mesos de setge militar portat a terme per les tropes russes, serà, sense cap dubte, el principal focus d’atenció aquest any en les celebracions del 9 de maig, dia en què Rússia commemora la victòria sobre l’Alemanya nazi.
A aquesta localitat, en ser l’únic èxit palpable de l’autoanomenada operació especial a Ucraïna, es va desplaçar, durant la setmana passada, Serguéi Kiriyenko, un conseller pròxim al president Vladímir Putin. Allà, amb el terrabastall dels combats en la propera planta Azovstal com a soroll de fons, l’aliat del president rus va inaugurar un monument a «Babushka Anya», una pensionista d’una pedania de Khàrkiv que un dia d’abril, segons consta en una filmació autentificada, va sortir a buscar els soldats ucraïnesos amb una bandera soviètica creient que eren les tropes de Putin.
«Babushka Anya», també coneguda com a «Babushka Z» –la Z és la lletra distintiva dels blindats russos que s’han endinsat a Ucraïna– s’ha convertit en tot un símbol per al Kremlin. Demostra que encara hi ha ucraïnesos nostàlgics del passat soviètic que desitgen la reunificació dels dos països, i encaixa perfectament en la narrativa de tornada al passat, a la grandesa d’un país que durant dècades va disputar l’hegemonia mundial als EUA.
Tots aquests esforços propagandístics, no obstant, no aconsegueixen ocultar una realitat amarga difícil de digerir a Moscou: la guerra no està anant pels camins que van preveure les ments que la van planejar. I fins i tot és possible que durant la jornada festiva sigui anunciat un cop de timó pel president rus, incloent-hi la possibilitat d’admetre, una vegada per sempre, que, més que una «operació especial», el país s’enfronta a una guerra que requereix adopter mesures excepcionals.
Aquesta teoria ha estat defensada tant per dirigents occidentals com destacats mitjans de comunicació, citant experts. Ben Wallace, número dos del Ministeri de Defensa britànic, ha assegurat que no el sorprendria si Putin aprofita l’efemèride militarista per declarar que el país es troba en guerra «amb tots els nazis del món», el que inclouria declarar la mobilització general i proclamar fins i tot la llei marcial, totes elles possibilitats desmentides categòricament pel portaveu presidencial, Dmitri Peskov. «Són absurditats», va reaccionar indignat divendres.
«La realitat no importa»
Yevhén Fedtxenko, director del web Stop Fake, que denuncia constantment les maniobres de desinformació russes, posa en dubte que el líder del Kremlin acabi adoptant mesures tan dràstiques. «Amb la situació actual, Putin no arrisca res; a Rússia, la realitat no importa, importa el que digui la televisió, i aquesta no deixa de repetir que l’operació va bé, que s’estan aconseguint els objectius previstos; així les coses, tothom és feliç, en especial la ciutadania, que continua veient la guerra com una cosa llunyana, com a Síria», va valorar.
Segons l’opinió d’aquest expert en propaganda i campanyes de notícies falses, el màxim mandatari rus es troba en una situació relativament còmoda, una realitat que canviaria radicalment en el cas d’ordenar la mobilització general. «Això significaria involucrar la societat en el conflicte, fer-la partícip, cosa que donaria ales als opositors a Putin, que durant les primeres setmanes es van manifestar però dels quals no se sent res últimament», va preveur l’expert.
Al marge del que pugui assegurar o no el líder del Kremlin en el seu tradicional discurs abans de la desfilada militar a Moscou, les expectatives se centren en les possibles novetats que puguin presentar les celebracions respecte anys anteriors en aquesta ocasió tan assenyalada.
En especial, com el Kremlin resoldrà la quadratura del cercle que suposa per a un país militaritzat i amb aspiracions de superpotència celebrar una victòria passada, esdevinguda fa vuit dècades, quan en realitat està embardissat en una altra guerra en què, de moment, no sembla anar guanyant. I en aquest àmbit, la sort tampoc sembla estar del costat del Kremlin, perquè algunes de les opcions de propaganda que s’han estudiat han hagut de desestimar-se degut precisament a l’espiral de violència de la guerra.
