Als hongaresos els agrada Orbán, més val que diguem a les coses pel seu nom i ens oblidem d’acusar de no saber votar els qui no voten el que nosaltres volem, un mal que es va estenent. El d’acusar, dic, no el de votar malament, que això no existeix, tret que algú introdueixi la papereta en orifici equivocat. S’acusa de votar malament els votants de Le Pen, es va acusar els de Trump i els del Brexit, i s’acusa els de Vox. Més valdria que, en lloc de cordons sanitaris i esquinçat públic de vestidures, la resta de partits -i de països europeus en el cas d’Orbán- es preguntessin què estan fent ells malament. O millor dit: què estan fent bé, en favor de les opcions populistes.
Als hongaresos els agrada Orbán, queda dit, i per això l’home va ja pel seu cinquè mandat. Als hongaresos no els agraden, en canvi, algunes propostes d’Orbán, i per això les derroten a les urnes, com el referèndum amb el qual pretenia legitimar una llei que prohibia, entre altres coses, parlar de l’homosexualitat a les escoles i limitar aquests continguts en els mitjans de comunicació. És a dir, que els hongaresos sí que saben votar, per més que digui Occident. El que passa és que, a l’hora de fer-ho, els importa un rave l’opinió dels altres països, cosa que a casa nostra no acaba d’entendre’s.
Orbán es deu considerar hereu de l’imperi austrohongarès, que és una cosa que en els meus anys d’escolar sempre m’havia intrigat, l’imaginava un territori llunyà on tothom anava pel carrer amb un plomall al cap. I a cavall, per descomptat, que en aquell imperi que jo coneixia només de nom, tots anaven a cavall, fins i tot els nens de la meva edat per a anar al col·le, i en canvi, jo havia de conformar-me amb un miserable autobús escolar, qui pogués ser nen austrohongarès. I per descomptat, allà no podia haver-hi homosexuals, la mateixa paraula austrohongarès, tan viril, eliminava aquesta possibilitat.
Així que Orbán, ja que annexionar-se Àustria li va semblar difícil, va voler acostar-se a Àustria-Hongria per la virilitat, és a dir, eliminant l’homosexualitat. Allò d’obligar tots a anar amb plomall al cap, ja arribarà després. Els líders autoritaris es pensen que ocultant un fet, aquest deixa d’existir. Ho va fer en Franco amb les protestes estudiantils, i es va arribar a creure que els joves espanyols eren diferents dels joves europeus que en els anys seixanta es llançaven al carrer. I ho pretenia fer Orbán amb els homosexuals, creient a ulls clucs que, si no es parla d’ells ni a les escoles ni a la televisió, tornaran a la cleda i a sentir-se atrets per persones de sexe contrari, com tot austrohongarès que es preï.
No cal ser Freud, que no era hongarès tot i que sí austríac, per saber que l’homofòbia recalcitrant sol ocultar una homosexualitat latent. Lliuri’m Déu d’acusar de tal perversió home tan mascle com Orbán, però faria bé de refrenar els seus impulsos prohibitius, o començarà a rebre cartes d’amor de nois de tot el món, captivats per la seva virilitat.
Un mira fotos d’Orbán quan era estudiant, i li sembla estar al davant d’un actor de la nouvelle vague, una barreja de Belmondo i Delon. El serrell i els llavis carnosos li auguraven un futur elogiant dones madures -no en va Stephen Vizinczey, no cal dir que hongarès, va titular així la seva novel·la més coneguda-, abans que elogiant el populisme. Aquell noi sensual es va difuminar quan va entrar en política. No sé si el poder corromp, el que és segur és que proporciona quilos, algun infortuni havien de portar tants tiberis a compte de l’estat, de quin estat, és igual. O tal vegada és que els hongaresos guanyen quilos alhora que guanyen anys, només cal recordar l’hongarès més espanyol de tots els temps, Ferenc Puskas, per confirmar tal teoria. Millor li anirien les coses a Orbán si els seus dots diplomàtics disposessin de tan sols una desena part de l’habilitat i precisió que tenia Puskas en una de les seves cames. L’esquerra, per descomptat.
La UE vol sancionar Hongria congelant l’enviament de fons comunitaris, i així castigar-la pels casos de corrupció i frau que assoten al país. Segons sembla, la corrupció i el frau a Hongria, preocupen més a la UE que als hongaresos, que continuen votant Orbán. La UE és molt seva, i quan els ciutadans d’un país no saben votar, els mostra com han de fer-lo. La majoria de vegades, aquestes coses acaben enfortint qui es troba en el poder, però no li demanarem a la UE que, a més d’ensenyar a votar el que no sap, sàpiga una mica d’història.
De moment, i com a resposta, Orbán s’acosta més a la Rússia de Putin, i no només li pensa continuar comprant gas i petroli contra el criteri de la UE, sinó que, a més, el pagarà en rubles. Per res en especial, només per fotre.
