Discurs pla, sense cap anunci dramàtic sobre una eventual escalada en la guerra d’Ucraïna, i ple de justificacions dirigides als ciutadans russos sobre la imperiosa necessitat del conflicte. El president Vladímir Putin va centrar ahir la seva intervenció del Dia de la Victòria presentant l’autoanomenada «operació especial» com una obligació ineludible per al Kremlin, atesa l’«amenaça inacceptable» que, segons la seva opinió, planava sobre Rússia. Moments abans, a Kíev, el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, també havia pronunciat una dissertació sobre l’efemèride, reivindicant el paper del seu país en l’«aliança» internacional que va derrotar les hostes nazis d’Adolf Hitler, i prometent que no permetria que cap altre Estat s’apropiés en exclusivitat d’aquell èxit col·lectiu, en una clara referència al Kremlin.
Sense presentar cap prova, el líder rus va acusar el Govern ucraïnès de «preparar una operació de càstig al Donbàs per envair el nostre territori històric, inclosa Crimea» els dies previs a l’inici de l’atac rus. Fins i tot es va permetre llançar una acusació falsa contra Occident, que en cap cas no es correspon amb la realitat viscuda les setmanes prèvies al començament de les hostilitats. «A Kíev deien que podien obtenir armes nuclears i l’OTAN va començar a explorar els territoris adjacents al nostre», va assegurar. Putin va buscar arengar els soldats russos, posant èmfasi en la idea que el seu país no era l’agressor, sinó l’agredit. «Em dirigeixo a les nostres forces armades, lluiteu per la pàtria, pel seu futur», va afirmar.
Totes aquestes acusacions van ser immediatament contestades per la part ucraïnesa, que va desmentir rotundament que el seu Exèrcit tingués cap intenció de llançar una ofensiva militar o intentar recuperar per la força territoris perduts el 2014, durant l’annexió de Crimea i la guerra al Donbàs. «Els països de l’OTAN no tenien intenció d’atacar Rússia; Ucraïna no tenia intenció d’atacar Crimea; l’Exèrcit rus està morint, no defensant el seu país, sinó intentant ocupar-ne un altre», va respondre Mikhail Podoliak, conseller de Zelenski. Moscou sempre ha concentrat l’atenció del món en aquesta data tan assenyalada per a l’espai exsoviètic, però en aquesta ocasió les autoritats d’Ucraïna han volgut contraprogramar Putin i han ofert una anàlisi alternativa dels fets que van conduir a la derrota de l’Alemanya nazi. A Kíev, una ciutat que a poc a poc va recuperant el pols previ a la guerra després que les tropes russes es retiressin de les poblacions properes conquerides en els primers dies de la invasió, es va poder veure per les pantalles un missatge gravat del president Zelenski en el qual reclamava el paper jugat per Ucraïna en la derrota de Hitler i prometia combatre qualsevol intent d’un sol país d’apropiar-se de l’efemèride, en una clara referència a Rússia. «Estem orgullosos dels nostres predecessors que, juntament amb altres pobles, han vençut el nazisme; milions d’ucraïnesos han lluitat contra el nazisme», va recordar. Moments després, Zelenski es va deixar veure pel centre de la ciutat i va prometre que el seu país celebraria dos dies de la victòria: un sobre els nazis i un altre sobre els russos, a qui va comparar amb els invasors alemanys que van ocupar Ucraïna durant uns quants anys . «El Dia de la Victòria sobre els nazis, nosaltres lluitem per una altra victòria; la via cap a aquesta victòria és llarga, però no en tenim cap dubte», va augurar.
Desfilada sense avions
La desfilada a la capital russa va seguir els paràmetres habituals de cada any, encara que amb algunes excepcions. Un total d’11.000 homes, alguns pertanyents a unitats que estan combatent a Ucraïna, van desfilar per la plaça Roja acompanyats per desenes de blindats i bateries de míssils. Tot i això, al·ludint a les males condicions meteorològiques, es va cancel·lar el vol d’avions de combat, quelcom que va ser destacat amb sospita per membres de l’oposició com Leónid Volkov. El cap de l’Estat Major, el general Valeri Gerasimov, no va ser mostrat en les imatges de televisió, un fet que tampoc ha passat desapercebut.
Els habitants de Kíev van escoltar el discurs del president rus, inquiets davant de la possibilitat d’una nova escalada bèl·lica. «L’he seguit des de la distància», va confessar Galina Romaniuk, de 28 anys. Recordant que Ucraïna existia «500 o 600 anys abans de la fundació de Moscou», indignada en comprovar com Putin considera el Donbàs com a part del territori de Rússia. Per la seva banda, Ruslán Kovaltxiuk, de 33 anys i originari de Zhitomir, va qualificar el líder del Kremin de «malalt mental» després de seguir la seva intervenció. Tot i que la jornada va transcórrer amb normalitat, al matí es van poder escoltar alarmes aèries.
