Un intrús amb nom de cavall alat mitològic ha «hackejat» la política espanyola i amenaça tant l’estabilitat del Govern com la continuïtat d’una legislatura que no deixa d’encadenar sobresalts. De la pandèmia i els seus estralls socials i econòmics es va passar a la guerra a Ucraïna i les seves fuetades sobre la butxaca dels espanyols. El Govern va semblar viure una aparent treva amb el tempestuós relleu en el lideratge del PP, però l’àrnica ha durat poc.
A principis d’any, els populars partien en les enquestes amb un notable coixí sobre el PSOE davant el desgast que la gestió de l’executiu provocava en els socialistes.
El mitjó va girar-se amb la caiguda de Pablo Casado i l’aterratge d’Alberto Núñez Feijóo al capdavant del PP, una convulsa transició que va insuflar oxigen als hostes de la Moncloa. Però l’escàndol de l’espionatge amb Pegasus ha deixat de nou en un mocador la disputa entre el president del Govern, Pedro Sánchez, i el nou líder de l’oposició, que s’aproxima a la majoria absoluta, és clar, amb l’extrema dreta de Vox. I tot faltant un mes per a les eleccions a Andalusia, el primer test post-Pegasus.
La mitjana de totes les enquestes sobre les eleccions generals publicades el 2022 situa al PSOE 1,5 punts per davant del PP, un avantatge que a principis d’abril, just quan Feijóo va prendre les regnes del seu partit, superava els quatre punts.
És a dir, l’erosió governamental i el canvi de líder ha permès als conservadors retallar dos punts i mig als socialistes. Ara Sánchez aconseguiria el 26,5% dels vots (gairebé un punt menys que a inicis d’abril) i Feijóo obtindria el 25% (2 punts més que quan va arribar a la presidència del PP). Convertida aquesta mitjana en escons, l’avantatge del PSOE sobre el PP s’ha reduït de 16 a tan sols 4 diputats. Sánchez aconseguiria avui 107 escons i Feijóo, 103. En mes i mig, els socialistes han perdut 5 diputats i els populars han guanyat 7.
Recuperació dels populars
Els càlculs fets a partir d’una fórmula emprada per Ivan Serrano, investigador de l’IN3 (Internet Interdisciplinary Institute) de la UOC, corresponen a la mitjana ponderada dels principals sondejos publicats. La ponderació es realitza, com en altres fórmules d’aquest tipus, en funció de la grandària de la mostra (com més gran, major valor) i de la data del treball de camp (com més recent, més significativa).
La recuperació del PP des del relleu de Casado per Feijóo ha estancat al seu vas comunicant, Vox, que en aquest mateix període s’ha mantingut en el 18,7% dels vots i 66 diputats. Santiago Abascal es consolidaria com a tercera força, però la distància respecte dels populars puja a 37 parlamentaris. Unidas Podemos també pateix desgast, encara que menor que el seu company de Gabinet, i baixa dues dècimes i dos diputats, passant de 30 a 28 escons des d’abril.
Això significa que la suma dels actuals socis del Govern (135) quedaria molt per sota dels 155 diputats que van registrar en les últimes eleccions, la qual cosa els complicaria encara més enfilar una majoria estable en el Congrés. A priori, PP i Vox, amb un total de 169 escons, tindrien més opcions de governar, encara que Feijóo hauria de convèncer a un tercer, o fins i tot quart soci, que apuntali una majoria amb la ultradreta.
Aquesta va ser l’aliança que va néixer recentment a Castella i Lleó i que podria repetir-se a Andalusia després del 19 de juny. No obstant això, a menys de tres setmanes per al començament de la campanya electoral, la mitjana dels sondejos brinda al president de la Junta, el popular Juanma Moreno, dos asos que li permetrien contenir la influència de la ultradreta: el PP obtindria el doble d’escons que Vox i més que la suma de les esquerres.
L’avantatge de Moreno
Moreno consigna un folgat avantatge i encapçala els pronòstics amb el 34,6% dels vots (6 dècimes més que fa dues setmanes) i 8,2 punts d’avantatge sobre el PSOE (quatre dècimes menys que fa 15 dies).
L’exalcalde de Sevilla Juan Espadas es quedaria amb el 26,4% dels sufragis (un punt més que dues setmanes enrere). Els populars creixerien 14 punts respecte a les autonòmiques de 2018, mentre que els socialistes, que llavors concorrien amb Susana Díaz com a cap de cartell, retrocedirien 1,5 punts.
Moreno es manté a 10 escons de la majoria absoluta, que en el Parlament andalús està fixada en 55 diputats. El PP repeteix amb 45 escons (19 més que en les últimes eleccions), mentre que el PSOE ha guanyat un diputat des de fa 15 dies i se situa en els 33 parlamentaris (els mateixos que en els comicis de 2018).
Vox es manté en els 20 representants (8 més que en els anteriors comicis). Podem es queda amb 8 diputats després d’arrabassar-li un a Endavant Andalusia, que malgrat això només retindria 2 dels 17 parlamentaris que va aconseguir en 2018.
El fanalet vermell seria per a Ciutadans, que en les últimes dues setmanes ha retrocedit un escó més i només conservaria 1 dels 21 que va recollir quatre anys enrere.
