Suècia va fer un altre pas cap a l’OTAN en anunciar ahir el governant Partit Socialdemòcrata la seva postura favorable a l’adhesió, posició que compta amb un suport parlamentari ampli i coincidint amb el dia en què Finlàndia va aprovar enviar la seva sol·licitud d’ingrés a l’Aliança.

«El millor per a la seguretat de Suècia i els suecs és entrar a l’OTAN», va assegurar la primera ministra, Magdalena Andersson, el Govern d’un sol partit en minoria de la qual anunciarà avui formalment la seva decisió després d’un debat parlamentari en què compta amb el suport dels principals partits.

Andersson va esmentar com a arguments clau la guerra a Ucraïna i la postura finlandesa per justificar un gir radical en un partit que va fer de la no alineació un senyal d’identitat durant dècades i que al novembre va aprovar al seu congrés general mantenir l’estatus d’aliat i rebutjar l’entrada a l’Aliança.

«La no alineació militar ens ha anat bé, però no ho farà igual en el futur. No és una decisió que prenguem a la lleugera, però ens hem d’adaptar a la realitat», va explicar Andersson, mentre la ministra d’Exteriors, Ann Linde, va assegurar que no hi ha una altra alternativa «realista» fora de l’OTAN.

Andersson va assenyalar que hi ha «un abans i un després» del 24 de febrer, data d’inici de la invasió russa d’Ucraïna, i que Suècia quedaria en una posició «molt exposada» si fos l’únic país bàltic no integrat a l’OTAN. Va destacar al mateix temps que la decisió no va «en contra de Rússia», tot i que va admetre que espera algun tipus de represàlia de Moscou en forma d’«atacs cibernètics, híbrids o altres mesures».

La cap del govern suec havia descartat dues setmanes després de l’inici de la intervenció russa l’entrada a l’OTAN perquè considerava que empitjoraria la seguretat a la zona, quan els opositors a l’Aliança encara eren majoria al Parlament.

«Una decisió d’aquest tipus és part d’un procés. Es tracta de fer anàlisis detallades i mantenir diàlegs interns, amb altres partits i altres països. Ara que totes les peces del puzle encaixen estem preparats per decidir», va explicar Anderssson.

Els socialdemòcrates mantenen no obstant una «reserva unilateral» contra el desplegament d’armes nuclears i bases permanents en territori suec, similar a la que ja tenen Dinamarca i Noruega. «Ser membre de l’OTAN no és un impediment per tenir una veu activa contra el rearmament i les armes nuclears», va assegurar Andersson.

Crítiques externes i internes

El gir fet pel Govern socialdemòcrata i la rapidesa del procés han generat algunes crítiques externes, dels seus aliats socialistes i ecologistes, i internes, com les Joventuts del partit, que ahir van exigir que garanteixi que Suècia estarà lliure d’armes nuclears i mai no acollirà bases militars estrangeres.

Andersson va mostrar «respecte» per les opinions contràries, tot i que va assegurar que la decisió comptava amb el suport d’una «majoria molt gran» dins del partit, mentre el seu secretari, Tobias Baudin, va defensar que s’havia fet una discussió seriosa sobre un tema complex.

L’anunci dels socialdemòcrates es va produir hores després que el president i el Govern finès confirmessin de manera oficial que demanaran l’ingrés a l’OTAN, posant fi a gairebé vuit dècades de no alineament. «Avui és un dia històric, s’obre una nova era. Neix una Finlàndia protegida com a part d’una regió nòrdica estable, forta i conscient de les seves responsabilitats», va dir el president, Sauli Niinistö, amb la primera ministra, la socialdemòcrata Sanna Marin .

La sol·licitud d’adhesió de Finlàndia, que va justificar la seva decisió pel canvi radical en l’entorn de seguretat europeu, ha de ser encara ratificada pel Parlament, tot que està previst que aconsegueixi un ampli suport donat el gran consens que hi ha entre els partits polítics.

Està previst que la votació definitiva tingui lloc avui, demà o dimecres, en funció del que s’allargui el debat parlamentari previ que comença avui.