Bufen vents de tímid canvi i fragmentació al Líban. Després d’una jornada electoral emocionant, els resultats preliminars confirmen un retrocés en el suport a Hezbol·là i un Parlament dividit. La derrota de la milícia xiïta i els seus aliats s’ha vist compensada per un més vots als seus opositors, sobretot a les Forces Libaneses que es converteix en el principal partit cristià de l’hemicicle. Els independents, entre els quals hi ha els grups polítics sorgits de les protestes del 2019, celebren la desena d’escons aconseguits per ara. 

Hezbol·là s’allunya de la majoria parlamentària. Malgrat la baixa participació electoral d’aquest diumenge, de només el 41%, l’electorat ha votat a tall de sanció contra la milícia xiïta. A mesura que es van coneixent nous resultats, Hezbol·là s’allunya de la majoria parlamentària que ostentava fins ara amb 71 escons en la seva aliança des de les últimes eleccions el 2018. Aquesta nova tendència augura un Parlament molt polaritzat amb dos blocs pràcticament contraris. D’una banda, Hezbol·là i els seus aliats i, de l’altra, les Forces Libaneses i els seus socis, presentarien un panorama semblant al del 2009. 

Les Forces Libaneses, fermes opositores de Hezbol·là, estan de doble celebració. Amb uns 20 escons presumptament, en comparació amb els 15 del 2018, superen el Moviment Patriòtic Lliure (FPM), aliat de la formació xiïta. Aquest partit del president Michel Aoun ha guanyat 16 escons, dos menys que en els últims comicis. Per això molts veuen aquests resultats preliminars com un vot de sanció per als xiïtes mentre la crisi econòmica els fa perdre part de la seva legitimitat basada en la resistència contra Israel.

Revolució de 2019

Entre aquests dos blocs queda espai per als candidats independents, entre els quals destaquen els nous grups polítics sorgits després del moviment revolucionari de la tardor de 2019. Nous noms representen l’esperança de canvi i de posar fi al desgovern que fa anys que domina el país. Han caigut grans personalitats que feia dècades que estaven instal·lades en el poder, com el polític drus aliat de Hezbol·là, Talal Arsan, elegit per primera vegada el 1992. També els nous rostres s’han colat al sud del Líban, feu de la milícia xiïta. Almenys una desena de perfils independents ocuparan l’espai que han deixat els dos blocs. 

«Les eleccions no són una salvació per al Líban i no canviaran el sistema polític», afirma l’investigador Nadim el-Kak a aquest diari. «Són un moment crític per abandonar la confrontació i dedicar-nos a plantejar polítiques», afegeix. Un hemicicle tan fragmentat dificultarà la tasca posterior de formació de govern, que es pot allargar mesos, com és habitual en la política libanesa. A més, el Parlament que s’està formant té l’ardu encàrrec d’elegir un nou president, ja que Aoun deixarà el càrrec el 31 d’octubre. 

Població empobrida

En un país en debacle econòmica, qualsevol retard en la formació de govern posposaria encara més les reformes que han de desbloquejar el recolzament del Fons Monetari Internacional i dels països donants. Tres de cada quatre persones al Líban estan sota el llindar de la pobresa, segons les Nacions Unides. Durant la campanya electoral s’han repetit els casos de suborns i compra de vots. «Aquest és el Líban més empobrit des de la fam de 1919», explica la professora Carmen Geha a aquest diari. 

«Amb una població empobrida a propòsit, creixen les xarxes de clientelisme entre la gent desesperada i els partits tradicionals», afegeix. També s’han registrat casos de frau i manipulació de vots que estan sent investigats. Molts districtes encara esperen que arribin les urnes des de les ambaixades i algunes s’han donat per perdudes en un moviment que afavoreix l’establishment polític. Gran part dels vots de la diàspora, ampliada en els últims dos anys i mig per la crisi, van per a les candidatures independents i antisectàries.