El comissari José Manuel Villarejo va anotar el 12 de juny del 2014 que l’exsecretària general del PP María Dolores de Cospedal li va proposar utilitzar l’Empresa Nacional de Residus Radioactius (Enresa), de capital públic, per sufragar un «pagament pendent» de 100.000 euros , segons consta als diaris del llavors policia, als quals ha tingut accés El Periódico de España, del mateix grup editorial que Diari de Girona. En aquelles dates, Villarejo liderava l’anomenada operació Kitchen d’espionatge a l’extresorer del PP Luis Bárcenas, frontalment enfrontat a Cospedal, i per la qual està processat a l’Audiència Nacional. Així mateix estava immers en l’Operació Catalunya, que és com es coneixen les actuacions policials que va portar a terme per investigar sense control judicial polítics independentistes catalans. I es dóna la circumstància que des de les clavegueres de la Policia del Govern de Mariano Rajoy també s’estava intentant comprar, de manera «opaca», un sistema d’intercepció de comunicacions a l’empresa israeliana Rayzone Group.
«Enresa. Fco. Gil (contacto de Cospe). Opción para abonar el pago pendiente. Fco. Simao», va escriure en els seus quaderns personals el polèmic comissari qui, d’aquesta manera, al·ludia al llavors president de l’empresa pública, Francisco Gil-Ortega Rincón, que també va ser vicepresident del Parlament castellanomanxec i alcalde de Ciudad Real. A aquest excàrrec del PP se’l considera una persona de la màxima confiança de Cospedal, que en aquelles dates era també presidenta de Castella-la Manxa. Però no és fins al 16 de setembre del 2014 quan, suposadament, Villarejo obté del cap de gabinet de Cospedal al Govern de Toledo, José Luis Ortiz -sempre segons les anotacions esmentades-, el número de telèfon de Gil-Ortega Rincón, el nom del qual escriu complet a la seva agenda al costat de l’adreça d’Enresa a Madrid. Aquesta empresa pública va ser la responsable de l’adjudicació dels concursos que es van fer per a la construcció del Magatzem Temporal Centralitzat (ATC) Villar de Cañas (Conca), per un valor de més de 200 milions d’euros.
Només un dia després de fer-se amb aquest número telefònic, el 17 de setembre del 2014, Villarejo anota l’hora de la cita i la seva impressió: «Paco Gil. Reunión 13 H. Enresa. Muy frío en la recepción». A les anotacions de les agendes no s’especifica si després d’aquesta suposada trobada el comissari va obtenir els diners que li reclamava des de desembre de 2012 a Cospedal, ni el motiu del deute. No obstant, després de la «freda» trobada, Villarejo no va tornar a escriure a les seves agendes que hagués de fer noves gestions per rebre els fons al·ludits.
Francisco Gil-Ortega ha negat haver-se entrevistat amb Villarejo i haver fet cap pagament. «Jo no em vaig reunir amb Villarejo, mai. No conec aquest senyor ni sé qui és. Amb tota seguretat», ha assegurat l’exalcalde de Ciudad Real, que ha continuat: «Si és així, jo no estava de president».
Tot i això, el dia de la suposada reunió, el 17 de setembre de 2014, Francisco Gil-Ortega Rincón sí que era president d’Enresa, càrrec del qual va dimitir «per raons personals» el 10 de febrer de 2015.
Francisco Gil-Ortega Rincón va ser nomenat president d’Enresa pel Consell d’Administració de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) el 28 de maig de 2012. Va romandre en aquest càrrec fins al febrer de 2015, data en què va presentar la seva dimissió, després de ser desautoritzat pel Ministeri dIndústria. A aquesta persona de la màxima confiança de Cospedal se li atribuïa des del Govern del PP haver pretès adjudicar l’obra del magatzem nuclear de Villar de Cañas sense esperar els permisos del Consell de Seguretat Nuclear (CSN). Precisament, la Plataforma Contra el Cementiri Nuclear a Conca va presentar una denúncia contra Ignacio López del Hierro, per un suposat tracte de favor rebut des d’Enresa, ja que segons la versió dels ecologistes, dos terços de les adjudicacions del cementiri nuclear de Conca haurien anat a parar empreses vinculades amb el cònjuge de Cospedal.
Villarejo va escriure als seus quaderns almenys una desena de vegades referències als suposats pagaments que havia de fer Cospedal a la claveguera policial, atès que el llavors director adjunt operatiu (DAO) de la Policia, Eugenio Pino, processat en el cas Kitchen, va afirmar al comissari l’11 de desembre del 2013 que no tenia fons «per pagar el pendent».
Guia d’enregistraments
El Periódico de España ha pogut confirmar a més que els diaris de Villarejo eren alhora una guia dels enregistraments que realitzava l’ex comandament policial, que registrava totes les trucades de telèfon i converses que considerava d’interès. I per tenir-hi accés, Villarejo mantenia un registre de totes les converses, en què explicitava el dia i la persona amb qui parlava. També incloïa un petit resum de les seves impressions de les cites o trucades.
Tant la Fiscalia Anticorrupció com el mateix instructor del cas Tàndem, Manuel García Castellón, consideren de gran interès probatori el contingut de les agendes, tant en el cas Kitchen com a la resta de peces separades de la causa contra Villarejo, el presumpte capitost del considerat pel ministeri públic com a clan policial mafiós.
