Quan Suècia i Finlàndia van sol·licitar l’entrada a l’OTAN, tots els estats membres van rebre les intencions dels països nòrdics amb les millors paraules. Només un va protestar. Turquia va assegurar que hi estava en contra. Molt té a veure amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan, el PKK, la guerrilla kurdoturca que porta en guerra contra Turquia des de la dècada dels vuitanta, i que s’ha vist reforçada amb el suport nord-americà al nord de Síria, on el grup va ser la punta de llança de la lluita contra l’Estat Islàmic. Turquia va atacar per última vegada el grup al nord de Síria el 2019 i va veure com diversos països europeus sancionaven el seu sector armamentístic com a represàlia. Ara, a canvi d’acceptar Suècia i Finlàndia, Erdogan vol que s’aixequi aquest veto.
«El nostre suport en aquest moment és crític perquè la guerra es troba en un punt d’inflexió. No podem permetre que Ucraïna es quedi sense equipament militar perquè la batalla al Donbàs està en un moment en què la contraofensiva dels ucraïnesos, empenyent els russos, està tenint alguns èxits extraordinaris i els 500 milions addicionals elevaran a 2.000 milions el suport militar total de la UE», va anunciar l’alt representant per a la política exterior de la UE, Josep Borrell, després de l’aval polític del consell de ministres de defensa de la UE a un nou desemborsament per continuar finançant la compra d’armes a Ucraïna. Una aportació que se suma a l’esforç individual dels estats membres i que, segons Borrell, és «molt més del que la gent creu».
