Moscou ha quantificat en 1.730 el nombre de combatents ucraïnesos que s’han rendit a Mariúpol en tres dies, inclosos 771 en les últimes 24 hores. Però hi ha molta incertesa sobre on i com estan els soldats ferits. Moscou assegura que més de 900 combatents ucraïnesos de la planta siderúrgica de Mariúpol han estat portats a una antiga colònia penitenciària, en una zona de Donetsk controlada per Rússia, mentre que Ucraïna no ha comentat el seu parador.
Entre els combatents hi ha 80 ferits que van ser portats a un hospital en territori controlat per Rússia, segons va explicar el Ministeri de Defensa, que va difondre un vídeo de soldats sortint de la planta metal·lúrgica, alguns d’ells amb crosses, i sent escorcollats i les seves motxilles registrades. Es desconeix quants soldats ucraïnesos quedarien dins de les instal·lacions d’Azovstal.
El Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) va informar que està elaborant un registre dels centenars de presoners de guerra ucraïnesos que van defensar l’acereria d’Azovstal a Mariúpol (sud-est), per tal de fer un seguiment del seu arrest i ajudar-los a posar-se en contacte amb les famílies. Aquest registre es porta a terme a través d’un formulari en què els soldats anoten el nom, la data de naixement i les dades d’un parent proper, va explicar Creu Roja en un comunicat.
El «CICR ha de tenir accés immediat als presoners de guerra allà on es trobin, d’acord amb el mandat atorgat pels Estats a través de les Convencions de Ginebra del 1949», va recordar la centenària organització internacional, que va insistir en el dret a entrevistar a aquest tipus de presoners sense testimonis o a visitar-los sense restriccions de durada.
Des del 16 de maig, 1.730 defensors d’Azovstal, tots del Batalló Azov i entre ells 80 ferits, s’han «rendit» i entregat a les forces russes, segons Moscou. El Govern ucraïnès, que prefereix referir-se a aquests defensors com a «evacuats», els vol intercanviar per presoners russos, però Moscou encara no s’ha pronunciat públicament sobre aquesta possibilitat, que troba resistència al Parlament rus i els separatistes prorussos del Donbàs. Des d’ambdues parts s’exigeix jutjar-los i fins i tot imposar-los la pena de mort.
