El president francès, Emmanuel Macron, aposta per una nova capa de pintura i poca cosa més. Tot i la seva promesa la nit de la seva reelecció, el 24 d’abril, d’una nova era i d’una refundació de la seva manera de governar, el continuisme s’ha imposat en la configuració del Govern del seu segon mandat. Els ministres amb un perfil conservador o de centre resulten majoritaris en el flamant executiu, anunciat ahir per l’Elisi. Gerro d’aigua freda per a aquells que esperaven un «gir progressista» després de la designació de la nova primera ministra, Élisabeth Borne, una tecnòcrata que havia treballat en el passat en gabinets socialistes, però sense militar en el partit de la rosa.
Poques cares noves, encara que nombrosos canvis de carteres. És el principal titular de la llista de l’equip governamental paritari presentada ahir a la tarda per Alexis Kohler, el secretari general de l’Elisi, també conegut com el «vicepresident a l’ombra» de Macron. Dels 14 ministres designats, vuit van integrar l’executiu sortint. Només dos formen part de l’ala esquerra del macronisme.
La composició governamental es caracteritza per la presència escassa de figures procedents de la «societat civil». Semblen cosa del passat els famosos fitxatges de dirigents sense experiència política, però amb una trajectòria professional destacada, que van caracteritzar els inicis del macronisme.
Els que segueixen
Dos dels homes forts de la legislatura anterior continuen en el mateix càrrec: el conservador Bruno Le Maire segueix al capdavant d’Economia i el sarkozista Gérald Darmanin, a Interior. A més, repeteixen Clément Beaune com a responsable d’Afers Europeus i Éric Dupond-Moretti, objecte d’una investigació judicial, continua al capdavant de Justícia.
Dues dones de dretes s’ocuparan de la urgència climàtica -assumpte central al segle XXI-: Amélie de Montchalin (fins ara al capdavant de la Funció Pública) liderarà el Ministeri de la Planificació Ecològica i Agnès Pannier-Runacher passa d’Indústria a la Transició Energètica. Totes dues es beneficien d’un ascens clar en la piràmide governamental.
També pujarà diversos esglaons Sébastien Lecornu, que abandonarà la cartera d’Ultramar per convertir-se ara en ministre de Defensa en plena invasió russa d’Ucraïna. I puja al capdavant del Ministeri de Sanitat la fins ara ministra delegada de la Dependència, Brigitte Bourgignon, dirigent de centreesquerra.
Els principals fitxatges procedeixen de la dreta republicana. La responsable d’Exteriors serà Catherine Colonna, ministra durant la presidència de Jacques Chirac i que va exercir en els últims anys d’ambaixadora al Regne Unit. Damien Abad, expresident del grup parlamentari dels Republicans (socis del PP a França), dirigirà el Ministeri de la Solidaritat i la Dependència.
Pràcticament, l’únic gest amb l’esquerra ha estat la designació del titular d’Educació: l’historiador Pap Ndiaye, germà de la premiada escriptora Marie Ndiaye i director en els darrers anys del Museu de la Immigració. El seu nomenament suposa la sortida de l’executiu de Jean-Michel Blanquer, molt criticat pels professors i els sindicats educatius.
Macron ha trigat 26 dies a designar el seu equip. Des del general Charles de Gaulle el 1969, un president francès no havia necessitat tant de temps per formar el seu executiu.
