L’any 2016, la campanya presidencial de Donald Trump va contractar els serveis de Cambridge Analytica, una opaca consultoria que va robar les dades de fins a 87 milions d’usuaris de Facebook per crear perfils psicològics i bombardejar-los amb una allau de propaganda personalitzada, un escàndol majúscul de manipulació política que, després de destapar-se el 2018, va posar el gegant de les <strong>xarxes socials</strong> contra les cordes. Després de quatre anys d’investigacions, la Fiscalia del Districte de Colúmbia, on es troba Washington, ha denunciat el director executiu de la companyia, Mark Zuckerberg, al considerar que va tenir una «participació directa» en la violació de la privacitat dels usuaris.
«Demandem Mark Zuckerberg pel seu paper en les enganyoses pràctiques de privacitat de Facebook i per la seva incapacitat per protegir les dades de milions d’usuaris», ha indicat aquest dilluns el fiscal general, Karl Racine, després de presentar la querella contra el magnat tecnològic. En aquesta, s’acusa el capitost de Meta (l’empresa matriu també propietària d’Instagram i WhatsApp) de contribuir a l’escàndol amb una supervisió poc estricta de les dades dels usuaris, així com per ser responsable d’acords de privacitat descrits com a enganyosos.
La decisió del fiscal d’incloure Zuckerberg en la demanda s’arrossega des del 2018, quan la seva petició de personalitzar l’acusació va ser rebutjada com «gairebé mala fe» pel jutge que supervisava el cas, que va estimar que responsabilitzar el director executiu de Facebook en el cas no aportava «més alleujament» per a les víctimes. No obstant, Zuckerberg va admetre la seva responsabilitat personal en la <strong>filtració</strong> massiva d’aquestes dades. «L’error va ser meu i ho sento», va confessar davant el Senat dels Estats Units.
La querella assenyala el «nivell de control sense precedents» que Zuckerberg té sobre Facebook. I és que, a diferència del que succeeix en altres grans companyies tecnològiques, l’empresari controla gairebé el 60% de les accions amb dret a vot de la companyia i supervisa totes les grans decisions.
Racine, que ha descrit el cas com «l’escàndol de privacitat més gran del consumidor en la història de la nació», torna ara a la càrrega. La seva demanda ha sigut presentada ja davant el Tribunal Superior del Districte de Colúmbia, que decidirà si assenyala directament un dels homes més influents de les últimes dues dècades.
Successió d’escàndols
Després de destapar-se l’escàndol i les males praxis de Cambridge Analytica, que utilitzava l’<strong>extorsió </strong>amb prostitutes per manipular campanyes polítiques i recolzar els seus clients, la firma va acabar declarant-se en fallida. Forçada, Facebook va acabar reforçant les seves polítiques de privacitat.
No obstant, l’any passat va esclatar un altre escàndol als nassos del gegant social quan una exempleada va denunciar, aportant documents interns de la companyia, que s’anteposen els beneficis a la seguretat dels usuaris o el mal psicològic que plataformes com Instagram causen en les adolescents.
Cambridge Analytica va ser fundada el 2013 per l’empresari Robert Mercer, un dels principals financers de polítics republicans ultraconservadors com <strong>Ted Cruz</strong> o Ben Carson, candidats als quals també va recolzar amb les seves tàctiques de desinformació. Malgrat que la firma va acabar desapareixent, des d’aleshores el negoci de la <strong>guerra bruta</strong> a internet ha proliferat a tot el món.
