Com milions de nord-americans, el president dels Estats Units, Joe Biden, s’ha declarat aquest dimarts «tip» de la violència amb armes de foc després del tiroteig aquest dimarts en una escola de primària a Uvalde, a Texas, on un jove de 18 anys ha tret la vida a 18 nens i a un dels docents del centre després d’haver disparat també a la seva àvia.

En un breu i apassionat discurs a la Casa Blanca, el mandatari ha apressat a «transformar el dolor en acció» i ha instat a «plantar-se davant la indústria de les armes». «Com a nació hem de preguntar-nos quan, en nom de Déu, ens plantarem davant el ‘lobby’ de les armes», ha dit textualment Biden, que ha acusat els fabricants d’«haver passat dues dècades fent agressivament màrqueting d’armes d’assalt, que són les que els donen més i més benefici».

Sense acció executiva

La intervenció del demòcrata, no obstant, no ha inclòs cap proposta d’utilitzar el poder executiu per aconseguir avançar la regulació de control d’armes. Tampoc ha fet referència a la possibilitat d’acabar amb el filibusterisme, la pràctica que en un Senat actualment dividit 50-50 permet en aquest moment als republicans, extrems i dogmàtics en la defensa a ultrança de la segona esmena, bloquejar qualsevol legislació sobre això.

Malgrat aquesta situació, el líder demòcrata al Senat, Chuck Schumer, ha començat el procés per sotmetre a votació aquesta mateixa setmana dues propostes de llei que ja van ser aprovades a la Cambra baixa i que els republicans han bloquejat. Aquestes iniciatives reforçarien els controls d’historial abans de poder comprar una arma a internet o en fires i també allargarien el període d’espera necessari perquè algú que provoca alarma sigui investigat per l’FBI abans de ser autoritzat per a la compra.

Res indica que 10 republicans, malgrat l’horror i la commoció davant l’última tragèdia, donin el suport necessari a la legislació.

 Una xacra nord-americana

«¿Per què estem disposats a viure amb aquesta carnisseria, per què continuem permetent que això passi?», ha plantejat en un dels moments d’indignació Biden, que ha assegurat també que es pot tenir un «impacte» i ha recordat que quan va estar en vigor un veto a les armes d’assalt van baixar els tirotejos, que van tornar a pujar –es van triplicar– quan aquesta prohibició va expirar.

Acabat d’aterrar del seu viatge oficial de cinc dies a Àsia, en el trajecte amb avió de 17 hores de tornada ha sigut informat de l’última matança escolar. I el mandatari diu que en aquell temps ha reflexionat sobre que «aquest tipus de tirotejos massius rares vegades passen en cap altre lloc del món». Altres països, ha assenyalat, «tenen problemes de salut mental, disputes domèstiques, gent que està perduda, però aquest tipus de tirotejos mai passen amb la freqüència amb què passen als EUA».

«És hora d’actuar, és hora que aquells que obstrueixen o retarden o bloquegen lleis de sentit comú de control d’armes sàpiguen que no oblidarem», ha dit també Biden. «Hi podem fer molt més, hi hem de fer més».