Diari de Girona

Diari de Girona

La matança de Texas ressuscita l’etern debat sobre les armes als Estats Units

L’assassinat de 19 nens i dues professores en una escola genera commoció i ràbia però pocs indicis que desemboqui en una acció política

Quatre home preguen a l’entrada de l’escola on es va produir la massacre REUTERS

S’acumula l’horror; tornen el dolor indescriptible i les reaccions tan plenes de ràbia com d’urgència; s’alteren les llistes que amb fredor matemàtica redueixen les pitjors tragèdies a un simple recompte numèric; res no canvia. El trist ritual habitual als Estats Units, un país corcat per la violència de les armes de foc, ha ressuscitat després de la matança, dimarts, en una escola de primària d’Uvalde, Texas, on un jove de 18 anys acabats de fer que va comprar fa uns dies dos rifles d’assalt va causar la mort de 19 nens i dues professores en una petita comunitat de 16.000 habitants de població majoritàriament hispana i de baixos ingressos.

Gairebé deu anys després d’una altra massacre escolar a l’escola de Sandy Hook, a Newtown (Connecticut), on entre els 26 morts hi va haver 20 nens de 6 i 7 anys, i quatre anys després de la de l’institut de Parkland, on van ser assassinats 14 estudiants i tres adults, tornen la commoció i preguntes que no tenen resposta. Ressuscita un debat enquistat. I de nou es viu amb la gairebé total certesa que, una altra vegada, res no serà tampoc diferent.

«Viure amb una carnisseria»

De fet, gràcies a una imminent decisió del Tribunal Suprem, potser anirà a pitjor. Perquè 14 anys després que la cort reconegués com a individual el dret a tenir armes que apareix a la Segona Esmena amb una referència a «una milícia ben regulada», s’espera que la majoria conservadora redueixi l’autoritat dels pocs estats que encara limiten portar aquestes armes en públic.

«Per què estem disposats a viure amb aquesta carnisseria?», plantejava dimarts el president dels EUA, Joe Biden, en un breu discurs a la nació mentre a Uvalde els cossos dels nens seguien a terra de l’escola i moltes famílies esperaven que els informessin. La seva era una intervenció en què, com milions dels seus conciutadans, el demòcrata es mostrava «fart». També una en què instava a «fer front» a la indústria de les armes i el seu poderós lobby, reclamava acció del Congrés per aprovar «lleis de sentit comú de control d’armes» i assenyalava, encara que sense esmentar-los, els republicans que «obstrueixen, retarden o bloquegen» aquesta legislació.

Eren paraules contundents, però tant Biden com els demòcrates són conscients que queden en res sota el pes de la realitat social i política. Les accions executives que pot prendre el president, com es va comprovar amb les 23 que va aprovar Barack Obama després de Newtown, tenen un efecte limitat. En un país cada vegada més radicalment polaritzat, ja només el 52% dels nord-americans segons un sondeig de Gallup defensen el control d’armes, davant del 67% que ho feia el 2018. I, amb 50 escons en un Senat on se’n necessiten 60 per aprovar legislació i on almenys dos senadors del seu propi partit (Joe Manchin i Kyrsten Sinema) s’oposen a posar fi a la pràctica del filibusterisme i donar així via lliure a aprovacions per majoria simple, les iniciatives legislatives federals que impulsen els demòcrates no tenen cap futur.

Les peticions del control d’armes xoquen amb el mur d’un Partit Republicà que ha fet de la segona esmena un dogma i l’aliança del qual amb la indústria de l’armament, amb les seves donacions, és indestructible.

Compartir l'article

stats