¿Què passarà amb els soldats en mans de l’enemic en el conflicte a Ucraïna? Siguin russos o ucraïnesos, aquests combatents <strong>estan protegits pel Conveni de Ginebra</strong> relatiu als presoners de guerra, assenyalen defensors dels drets humans i experts.
No obstant, Rússia considera els combatents del regiment Azov –una unitat ultranacionalista ucraïnesa que el Kremlin qualifica de «neonazi»– com a «terroristes», de manera que pretén jutjar-los com a criminals, no com a presoners de guerra.
Quant a Ucraïna, diverses oenagés han criticat la difusió de vídeos de combatents russos penedits.
¿Quants són?
Com en qualsevol conflicte, les dades solen ser parcials o difícils de verificar de forma independent. El nombre de presoners de guerra no és una excepció.
Sobre Mariúpol, el ministre rus de Defensa Serguei Xoigú va comunicar la xifra de «3.826 presoners», inclosos «2.439 ucraïnesos fets presoners durant la rendició d’Azovstal».
L’ambaixador a Moscou de la república separatista de Lugansk, Rodion Mirotxnik, va donar dijous, segons l’agència de notícies Tass, la xifra de 8.000 presoners ucraïnesos per als dos territoris separatistes. I va afegir que «cada dia se n’afegeixen centenars».
Del bàndol ucraïnès, malgrat les comandes de l’AFP, no s’ha donat cap xifra de presoners russos. El Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) va dir que hi ha «centenars de presoners de guerra ucraïnesos» d’Azovstal.
¿Quin estatut tenen?
Els soldats de l’exèrcit regular que cauen «en poder de l’enemic» són considerats «presoners de guerra». El seu estatut està definit pel Tercer Conveni de Ginebra de 1949, que també s’aplica en els casos en què la guerra no ha sigut declarada oficialment.
Aquest estatut es refereix als «membres de les forces armades o els milicians que en formen part», explica William Schabas, professor de Dret Internacional de la Universitat de Middlesex (Londres).
Tenen drets i han de ser protegits de la violència, la intimidació, els insults i la curiositat pública.
Però les oenagés afirmen que alguns d’aquests drets han sigut violats des que va començar el conflicte. Al març, Human Rights Watch (HRW) va demanar a Ucraïna que deixés d’escenificar el penediment dels presoners de guerra russos davant els mitjans de comunicació.
HRW també va demanar a les autoritats ucraïneses que investiguessin possibles «crims de guerra» contra els presoners russos després que apareguessin imatges que mostraven soldats ucraïnesos disparant-los a les cames.
Amnistia Internacional, per la seva part, ha expressat la seva preocupació pels «presoners de guerra ucraïnesos d’Azovstal», que han sigut presentats als mitjans de comunicació russos com a «neonazis».
¿I els intercanvis de presoners?
Tot i que no està regit pel dret internacional, l’intercanvi de presoners s’ha convertit en una pràctica habitual.
Des del començament de la invasió, ja hi han hagut diversos intercanvis de soldats i civils.
La petició de Kíiv d’intercanviar un pròxim col·laborador de Vladímir Putin, l’oligarca Víktor Medvedtxuk, per ucraïnesos capturats per Rússia continua pendent.
«Hi pot haver intercanvis proporcionals a la importància que es dona a determinades persones. Gilad Shalit, presoner israelià, era tan emblemàtic que els israelians van alliberar 1.027 palestins per aconseguir el seu alliberament», explica Julia Grignon, investigadora de l’Institut d’Investigació Estratègica de l’Acadèmia Militar (Irsem).
¿Poden ser jutjats?
«Els presoners de guerra no poden ser jutjats pel simple fet d’haver participat en els combats», assenyala Grignon. «No obstant, els soldats que hagin comès crims durant els combats poden ser processats».
El primer soldat rus jutjat per crims de guerra des de l’inici de l’ofensiva va ser condemnat dilluns a Kíiv a cadena perpètua per l’assassinat d’un civil.
Quant als combatents d’Azov, les autoritats russes van dir que els jutjaran com a «criminals nazis». «Això no estaria d’acord amb el dret humanitari; no se’ls pot qualificar de nazis o terroristes, sinó que han de ser processats pels actes que se sospita que han comès», estima Grignon.
«Els combatents d’Azov són membres de les forces armades ucraïneses i, per tant, han de ser considerats com a presoners de guerra», coincideix Schabas.
Quant als membres de l’<strong>empresa privada russa Wagner</strong>, amb la qual Moscou nega qualsevol vincle, poden ser considerats com a presoners de guerra si són capturats com a membres de les forces russes. Altrament, els experts assenyalen que han de ser considerats com a civils que participen en les hostilitats i no poden tenir aquest estatut.
