Diuen dels expresidents de Govern que són com els gerros xinesos: ningú sap què fer amb ells ni on posar-los perquè no destorbin. Si això passa amb els expresidents, què no s’ha de pensar d’un rei abdicant que conviu en el temps amb un altre en l’exercici de la seva funció i que a més arrossega problemes amb la justícia, hagin prescrit o no o siguin o no perseguibles pels tribunals en virtut de la inviolabilitat real.
La papereta, més que en els seus súbdits, ha caigut en el seu hereu, l’actual rei d’Espanya, que es troba en la disjuntiva de reprovar el seu propi pare (ja ho ha fet en certa manera en renunciar a la seva herència, que considera de dubtós origen, sinó, per què hi ha renunciat?) o veure com aquell erosiona una institució que cada vegada més gent qüestiona, en gran part pel comportament privat i públic del rei emèrit. Ningú està fent més per acabar amb la monarquia que ell i això ho saben els mateixos monàrquics, que voldrien que fossin només els republicans els que ataquessin la institució. Contra els republicans la monarquia es pot defensar, però contra un monarca fora de control no. El foc amic, ja se sap, causa més baixes que el de l’enemic perquè ningú no l’espera.
El retorn del rei Joan Carles I a Espanya després de dos anys fugit del país (va ser una fugida, diguin el que diguin els seus defensors ara) ha aixecat una polèmica en l’opinió pública que a qui menys li convé és al seu fill, el rei Felip VI, i menys tal com estan les coses. Que amb tot el que està passant, el rei emèrit, després de dos anys vivint a Abu Dhabi a cos d’ídem, torni al seu país com si res i ho faci per participar en una regata de vela al costat dels seus amics indica que o bé el rei emèrit no ha assumit encara la gravetat de la situació en què ha col·locat la monarquia espanyola (de la seva pròpia ja ni se’n parla) o bé que tot li és igual. Per al que em queda en el convent…, deu pensar potser considerant que els espanyols li seguiran rient les gràcies quan hauria de saber que aquesta vegada ja no. Que un centenar de seguidors el vitoregin al port de Sanxenxo o a l’entrada de la Zarzuela no vol dir que no hi hagi milions que el que li demanen és que doni explicacions dels seus actes i els demani perdó com ja va fer quan va passar allò de l’elefant i Corinna.
Com s’acabarà aquesta història ningú ho sap molt bé, però si el rei Felip VI vol continuar regnant a Espanya ha de plantar cara al seu pare i a tota aquesta part de la seva família que continua creient, si es té en compte el seu comportament, que Espanya és la seva finca particular, que poden fer el que vulguin i que res no els passarà factura. Que els partits de la dreta els justifiquin no indica més que el seu servilisme i el rei Felip VI ho sap, igual que sap que el seu destí està lligat a la transparència i al respecte al poble que diu servir. No contribueix gens a això la imatge d’un pare defraudador viatjant d’una banda a l’altra en avió privat i passejant-se patèticament entre iots com si el que li va aconsellar fugir del país ja hagués estat oblidat per tots.
