Diari de Girona

Diari de Girona

El PSOE apunta a un canvi en el Govern si es fracassa a Andalusia

El pessimisme s’instal·la en el partit, que tem que un mal resultat condicioni les generals

Pedro Sánchez i Juan Espadas, en un acte del PSOE. | DDG

Al PSOE es viuen molts nervis. Es van començar a notar fa setmanes, amb la certesa del canvi en les perspectives econòmiques que comportava la invasió russa d’Ucraïna, la inflació galopant, els efectes en la cistella de la compra, la mala gestió política de l’espionatge als independentistes, el cessament de la directora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) per calmar ERC, la tensió de no comptar amb prou vots en cada votació important... Ara, la por d’un mal resultat en les eleccions andaluses del 19 de juny que suposi la confirmació d’un canvi de cicle electoral a Espanya ha convertit aquesta inquietud en un veritable mal d’estómac, persistent, punxant a estones, que ni en el Govern ni en el partit aconsegueixen calmar. Per això ja es pensa en un «revulsiu», en un «cop de timó» que es podria traduir en una remodelació més o menys àmplia del Gabinet. Però no només es pensa en aquesta sortida.

A les terminals del partit, a Madrid i a fora, es percep i es reconeix aquest «pessimisme». És innegable. I aquest estat d’opinió ha situat els socialistes davant la tessitura de com actuar, què millorar en els pròxims mesos per arribar en millors condicions a les pròximes cites electorals. En la llarga llista de fonts consultades per aquest diari, ministres, presidents autonòmics, dirigents federals i territorials emergeixen diferents graus de preocupació. Però molts coincideixen que Pedro Sánchez ha de reaccionar si, com apunten les enquestes que té la Moncloa, el PSOE andalús només arriba a mantenir el resultat de fa quatre anys o fins i tot baixa.

Sense els socialistes sòlids a Andalusia, s’estén la idea que Alberto Núñez Feijóo podria ser el pròxim president, perquè la comunitat és el graner tradicional socialista i, sense ella (reparteix 61 escons dels 350 del Congrés), es calcula que és molt difícil retenir el poder, per molt que el PSC es torni a consolidar a Catalunya. Una ministra, tot i que es tem una mala dada el 19-J, apunta que les andaluses en realitat poden «tancar un cicle» en lloc d’obrir-lo, com ha acostumat a passar, perquè el 2023 el PSOE «guanyarà les municipals i consolidarà els seus governs autonòmics», amb la Rioja com a principal dubte.

El llindar en aquests comicis està situat en els 33 diputats que va obtenir Susana Díaz en les autonòmiques de 2018, que van ser el pitjor resultat històric del partit. Ja es consideraria un avenç pujar una mica respecte a aquest llistó, però situar-se per sota qüestionaria la continuïtat del secretari general del PSOE-A i candidat a la Junta, Juan Espadas. Fins i tot a Ferraz reconeixen que en el partit, que sempre ha funcionat a Andalusia com una poderosa maquinària ben greixada –producte dels 37 anys en el Govern–, li està costant «arrencar, entrar en calor», perquè l’ambient és fred a una setmana que comenci oficialment la campanya. Sí que s’ha observat una millora en els últims dies, una mica més d’ànim, un «pessimisme corregit o matisat». És un clàssic que el PSOE, en les eleccions, funcioni com un motor dièsel, al ralentí al principi. El dubte és si arribarà a escalfar-se a temps abans del 19-J. Perquè un altre obstacle, recorda un baró, és que no coincideixen amb les municipals, que sempre són més mobilitzadores. Però, com asseguren dos dirigents, el problema no rau estrictament en les andaluses. «Si a Andalusia n o va bé, el clima s’estendrà per a generals», sentencia un alt cap territorial. L’efecte pot ser demolidor per a l’ànim de tot el partit.

Per això fa la sensació que, si es firma un fiasco el 19-J, Sánchez haurà de respondre. Entre les solucions s’apunta a una «nova remodelació en l’Executiu» o almenys a una «disminució de carteres». O a un relleu puntual de ministres per destinar-los a candidatures municipals o autonòmiques de 2023. O a una «cirurgia fina» en el segon esglaó de l’Executiu per millorar la gestió dels fons europeus i que se senti aquesta «pluja fina» a la butxaca dels ciutadans.

Compartir l'article

stats