Diari de Girona

Diari de Girona

València insta a descentralitzar una dotzena d’institucions de l’Estat

Un informe encarregat pel president d’aquesta autonomia, Ximo Puig, preveu que Ports de l’Estat tingui la seu a València; el Tribunal Constitucional, a Cadis; i el Senat, a Barcelona

València insta a descentralitzar una dotzena d’institucions de l’Estat

La Comunitat Valenciana torna a posar sobre la taula el debat sobre el model d’Estat. El seminari Espanya Polifònica i Desconcentrada va ser ahir el marc de presentació d’un informe que planteja una proposta inicial de descentralització d’institucions. Els promotors incideixen en la idea de principi de camí. Però la proposta hi és, com a forma de provocar debat i sacsejar un assumpte que costa de pair des del centre (qualsevol centre, perquè a les autonomies també hi ha centre). La rellevància política la va reflectir la presència institucional del president de la Generalitat, Ximo Puig, i del ministre d’Universitats, Joan Subirats, coneixedor del tema en la seva faceta acadèmica.

L’informe contempla idees de desconcentració de seus que han anat sorgint en els darrers anys, juntament amb altres de noves. L’objectiu del professor de la Universitat de València Juan Rodríguez Teruel, director del seminari i de l’informe, és millorar-lo amb arguments tècnics i econòmics de l’impacte i els costos que podria ocasionar la seva aplicació.

Equilibri Territorial

La proposta és que Ports de l’Estat tingui la seu central a València. A més, l’informe de la càtedra universitària Prospect 2030 suggereix reubicar part del Senat a Barcelona (una altra idea que no és nova). Tampoc ho és que el Tribunal Constitucional porti la seu a Cadis (per raons històriques). Així mateix, la proposta valenciana és que el Tribunal Suprem es relocalitzi a Castella i Lleó i el de Comptes, a l’Aragó, mentre que el Consell d’Estat estaria a Castella-la Manxa. Hi ha, d’aquesta forma, una voluntat d’equilibri territorial. El plantejament també és crear subseus dels grans museus nacionals (el del Prado i el Reina Sofía) a Múrcia, Cantàbria i Andalusia.

L’estudi argumenta que un dels pilars de l’Espanya polifònica és la reconnexió emocional dels ciutadans amb l’Estat. La proposta de descentralització també té un component d’oportunitat política. És aquella teoria esportiva que la millor defensa és un bon atac. Es tracta, doncs, de prendre la davantera en un moment de puixança de la ultradreta i de les tesis de la recentralització.

De moment, el Govern ha defensat descentralitzar, però només els organismes de nova creació. La proposta valenciana va encara un pas més enllà. És una via per donar un nou impuls a l’Estat autonòmic. Els ponents ho justifiquen posant a sobre de la taula també criteris d’eficiència i optimització de l’Administració pública, donant gran importància al criteri de l’«última milla», de proximitat.

«Cultura multinivell»

La proposta té com a base l’encàrrec que va fer Puig en la primera jornada sobre l’Espanya polifònica, l’octubre passat. Va demanar llavors «un debat racional sobre l’assumpte mitjançant evidències i mesures concretes». L’informe incideix en els desequilibris econòmics entre territoris i en la concentració de funcionaris a Madrid, davant del que proposa «una cultura multinivell en la classe política i administrativa».

Compartir l'article

stats