«La guerra a Ucraïna provocarà més morts per fam a l’Àfrica que en el propi escenari bèl·lic per armes». L’impactant advertiment ve de boca d’Andrés Conde, director general de l’ONG Save The Children, que adverteix: «Estem a punt de viure una gegantesca crisi alimentària a l’Àfrica».
En paral·lel a la guerra a l’Est d’Europa, una altra guerra, ressò de la primera però menys mediàtica, plana sobre la Banya de l’Àfrica. Tant Rússia com Ucraïna, coneguts com els graners del món per la seva producció de cereals, no estan exportant la seva habitual quantitat de gra als països receptors africans, fet que s’està traduint en una inassumible alça de preus.
Aquesta conjuntura bèl·lica, a més de les cícliques sequeres a la zona, donen com a resultat una amenaça de fam imminent. Aquest estiu. Ja.
El 90% del gra importat per Àfrica procedeix dels dos països europeus ara en guerra. Els grans ports ucraïnesos, entre ells el principal, Odessa, estan paralitzats i no hi ha via alternativa de transport terrestre. A més, les tropes russes estan bombardejant sitges ucraïneses plenes de gra. Per al director executiu del Programa Mundial d’Aliments (WFP), David Beasley, el bloqueig dels ports ucraïnesos per part de Rússia pot ser considerat «una declaració de guerra a la seguretat alimentària global».
Augment de preus
Aquestes circumstàncies ja tenen la seva traducció al sòl africà. Per exemple, a Somàlia el preu del cereal ja s’ha duplicat respecte a l’any anterior. A la primera setmana de guerra, l’oli de gira-sol, base de l’elaboració alimentària a la zona, es va disparar un 215% a Etiòpia.
Àfrica no només importa cereal de Rússia sinó també fertilitzants, essencials per a portar a bon port els seus afeblits cultius. Les restriccions a l’exportació de productes russos com a conseqüències de les sancions internacionals per la invasió també repercuteixen en les produccions africanes, més minvades. Un total de 53 països tenen prohibida l’exportació de cereals i fertilitzants russos. Novament, les poblacions més vulnerables són les més exposades.
La zona nord-oriental d’Àfrica acostuma a patir mortíferes sequeres cícliques, agreujades pel canvi climàtic. La que es preveu aquest estiu és la pitjor sequera dels últims 40 anys. L’altre factor que contribueix a la tempesta perfecta és l’és la guerra a Ucraïna. «La situació és extremadament greu», adverteix el director de l’ONG Intermón-Oxfam, Joan Cortada. La fam plana sobre Somàlia, Etiòpia i Kenia. Més de 23 milions de persones estan exposades a fam extrema imminent a la Banya de l’Àfrica. Més del doble que hi havia fa un any. Els advertiments, que les ONG Oxfam Internacional i Save The Children han detallat en un informe, insten una intervenció urgent.
L’informe presentat per aquestes oenegés es titula Un retard perillós: el cost de la inacció. Les oenegés, amb una extensa trajectòria humanitària, rememoren com fa una dècada, la pèssima gestió internacional de la crisi alimentària que va assotar l’est de l’Àfrica va elevar el nombre de víctimes mortals. «La reacció va ser insuficient i tardana», recorda el director d’Oxfam, Franc Tallada. Insta a no repetir el despropòsit per a afegir: «Hem d’evitar un nou fracàs de la comunitat internacional davant la nova amenaça de fam a gran escala.
Però els primers indicis no conviden a l’optimisme. Avui dia, de la crida de Nacions Unides de 4.400 milions de dòlars per a afrontar la crisi als països de l’est d’Àfrica aquest estiu, només se n’ha garantit el 3%.
Tot i que fa 10 anys els actors internacionals van convenir que la falta d’anticipació no podia tornar a succeir, la situació avui dia és idèntica. Des de fa dos anys, experts mundials estan posant damunt de la taula els consecutius senyals d’alarma que anticipen la dramàtica sequera que ja pateix la Banya d’Àfrica novament.
Tot això, abans de l’esclat de la guerra a Ucraïna que ha vingut a posar la guinda al desastre. Les estimacions de les Nacions Unides adverteixen que 350. 000 nens somalis podrien morir de desnutrició aquest estiu si els Governs i els donants no aborden aquesta situació.
Un mort cada 48 segons
Els especialistes també han constatat la divergència en el nivell de resposta, tant pública com privada, davant les diferents emergències. «Ucraïna és territori europeu, ètnicament són més similars a nosaltres», apunta Andrés Conde, director de Save the Children que afegeix: «en el cas d’Ucraïna hi ha una percepció pública d’injustícia, hi ha una lectura claríssima d’agressor / agredit que anomena a una empatia i solidaritat fortíssimes. Encara no hi ha una consciència pública del que està passant ara mateix . La connexió entre la guerra d’Ucraïna amb una crisi alimentària global encara no està interioritzada per l’opinió pública». Però està passant ara. En definitiva, està morint una persona cada 48 segons.
