Diari de Girona

Diari de Girona

La investigació de l’assalt al Capitoli posa Trump en el centre de la trama

El president del comitè del Congrés assegura que els fets van ser un intent de cop d’Estat per impedir que Joe Biden arribés a la Casa Blanca després de guanyar les eleccions del novembre

Audiència del comitè especial de la cambra baixa nord-americana dijous. | REUTERS

La narrativa i el relat compten, i molt especialment en una era de sobredosi d’informació i desinformació i d’atenció reduïda i disseminada. D’això és conscient el comitè especial de la cambra baixa dels Estats Units que investiga l’assalt al Capitoli del 6 de gener del 2021, quan una massa violenta animada per Donald Trump va intentar evitar un procediment de transferència de poder al guanyador legítim de les eleccions, Joe Biden, i va apropar la democràcia del país a un abisme.

Després de gairebé un any de feina, el comitè va començar dijous a presentar en la primera d’una sèrie de vistes públiques, dues hores televisades en horari de màxima audiència, els fets descoberts fins ara. I el relat, intens en forma i en fons, es va presentar amb una conclusió contundent: el que va passar aquell dia, segons va denunciar el demòcrata Bennie Thompson, president del comitè, va ser «la culminació d’un intent de cop» i «Trump era a el centre d’aquesta conspiració». «La violència no va ser un accident», va dir. «Representava l’últim cartutx de Trump, l’intent més desesperat d’intentar interrompre la transferència de poder», va afegir.

En la vista, que es veurà acompanyada per una altra dilluns i quatre més, es van presentar dades ja conegudes i algunes noves revelacions.

«Zona de guerra»

Es va sentir en directe el testimoni demolidor d’una agent de policia que va resultar ferida en l’assalt i va descriure «la carnisseria» i la violència d’aquell dia en què el Capitoli es va transformar en «zona de guerra». Es van veure imatges de vídeo inèdites que assenyalen el paper organitzador que van jugar grups ultra ara imputats per conspiració sediciosa com els supremacistes Proud Boys i els antigovernamentals Oath Keepers.

Es van projectar, així mateix, fragments d’entrevistes demolidors amb un grapat dels prop de mil testimonis que van deixar clara la realitat. Trump sabia que havia perdut les eleccions perquè li ho van explicar els seus assessors. El seu fiscal general, William Barr, li va dir que les seves acusacions sense fonament de frau eren «pura merda», «un sense sentit absolut» i «una bogeria», paraules que no van canviar l’estratègia de Trump però sí que van convèncer, segons es va veure en un altre vídeo, la seva filla i assessora Ivanka.

Va ser Liz Cheney, la vicepresidenta del comitè, i amb Adam Kizinger l’única representant del Partit Republicà al panell de nou membres, qui va delinear el que es presentarà a la ciutadania: un «sofisticat pla en set parts» de Trump per revertir els resultats electorals i mantenir-se en el poder.

La trama va començar amb la disseminació de desinformació, va seguir amb esforços per instal·lar al Departament de Justícia alts càrrecs que col·laboressin amb ell i va seguir amb la pressió al vicepresident Mike Pence i a càrrecs electorals per canviar el resultat.

Després van arribar la convocatòria de la massa i el rebuig de fer res per frenar l’assalt. I fins i tot les paraules amb què Trump va celebrar la violència. «Quan va saber que els assaltants estaven cridant ‘penjeu Mike Pence’, el president va respondre dient: ‘Potser els nostres seguidors tenen la idea correcta. [Pence] Ho mereix», va denunciar Cheney.

La congressista, repudiada i castigada per la seva pròpia formació, va llançar també un missatge als seus companys de files que segueixen «defensant el que és indefensable». «Arribarà un dia en què Trump serà història, però la vostra deshonra romandrà», va sentenciar.

Les vistes precedeixen a la presentació d’un informe definitiu que s’espera al setembre, dos mesos abans de les eleccions legislatives. Parteix de l’objectiu del comitè d’elevar la pressió sobre Justícia i el fiscal general, Merrick Garland, l’únic amb autoritat per presentar càrrecs. En qualsevol cas, cal veure l’impacte que l’informe tindrà en una ciutadania radicalment polaritzada.

Compartir l'article

stats