La «tercera volta» de les eleccions presidencials. La controvertida fórmula utilitzada a finals d’abril per Jean-Luc Mélenchon (ecosocialista) ha acabat sent una realitat. El president francès, Emmanuel Macron, es juga el futur del seu segon mandat en les eleccions legislatives d’avui i del 19 de juny (segona volta).
L’orientació de les seves polítiques dependrà del color majoritari en la futura Assemblea Nacional. La majoria absoluta de la coalició macronista Junts penja d’un fil davant la configuració de la Nova Unió Popular Ecològica i Social (NUPES, formada per la França Insubmisa, el Partit Socialista, els verds i els comunistes), que aspira a un Govern de cohabitació amb Mélenchon com a primer ministre.
Els últims sondejos pronostiquen pràcticament un empat en la primera volta entre la flamant coalició unitària de la gauche (28%) i els partits afins al dirigent centrista (27%). En principi, la segona volta en les 577 circumscripcions -només sortirà elegit el més votat a cadascuna- resultaria més aviat propícia per als candidats macronistes, en disposar d’una reserva més gran de vots procedents d’altres partits (de dreta o ultradreta). Però aquests pronòstics han d’agafar-se amb pinces en tractar-se d’un escenari nou.
Vot estranger
Els francesos que viuen a l’estranger van votar en la primera volta la setmana passada i els resultats no van ser gaire bons per al partit del president. Aquest fet va desembocar en més nerviosisme a les files macronistes. Fins al punt que el dirigent centrista va atacar amb duresa els seus nous rivals.
Durant un desplaçament a Puycelsi, a prop de Tolosa, el president francès va advertir que davant el perill del «desordre», els francesos li han de donar una majoria absoluta, si no volen endinsar-se «en una gran agitació que es traduirà inevitablement en un viatge en terreny desconegut». «Res seria més perillós que sumar al desordre mundial un desordre francès», va dir en un discurs en el qual va equiparar la Nova Unió Popular amb l’extrema dreta de Marine Le Pen, que ha quedat relegada a un segon pla en aquesta campanya i els sondejos li atorguen entre 20 i 40 diputats d’un total de 577.
Després d’un mes de maig esquitxat per nombroses polèmiques i marcat pel missatge de continuïtat ofert amb el nomenament de la nova primera ministra Élisabeth Borne -amb un perfil tecnocràtic semblant al de Jean Castex, el seu antecessor a Matignon- i els nous ministres, el macronisme s’ha dedicat en la recta final de la campanya a atacar Mélenchon i els seus nous aliats.
El ministre d’Economia, Bruno Le Maire, va titllar el líder de la Nova Unió Popular «de Chávez gal». Gabriel Attal, ministre de Finances, va predir que si guanya l’esquerra, suposaria una «guillotina fiscal». Fins i tot dirigents macronistes van recórrer a les fake news en dir que la gauche prohibiria als francesos que «tallin els arbres dels seus jardins» o els obligaria a «utilitzar carnets de racionament».
«Existeix un perill real de l’extrema esquerra que defensa un projecte violent i demagògic a nivell econòmic», explica Benjamin Haddad, candidat macronista al districte XVI de París, un dels més rics de la capital, que hauria de passar de la dreta republicana al partit del president.
Mesures ambicioses
«Crec que totes aquestes crítiques ens beneficien i mostren la febrilitat del macronisme», afirma Thomas Portes, aspirant mélenchonista en un districte de la banlieue parisenca, on l’esquerra podria guanyar la majoria de circumscripcions. La NUPES ha basat la seva campanya a proposar mesures ambicioses, com augmentar el salari mínim fins a 1.500 euros nets o limitar els preus dels productes de primera necessitat, per fer front a l’actual conjuntura econòmica degradada per la inflació.
«En aquesta campanya hem constatat un retorn del clàssic eix dreta-esquerra, del partit de l’ordre (Macron) contra el partit del moviment (Mélenchon)», destaca el politòleg Christophe Bouillaud, professor a Sciences Po Grenoble, que considera poc probable una majoria absoluta de l’esquerra: «Seria gairebé un miracle». «L’abstenció diferencial -els joves i els treballadors francesos voten molt menys que la gent gran i benestant- hauria de beneficiar Macron», recorda.
«Amb la seva idea genial de presentar aquestes eleccions com una tercera volta de les presidencials, Mélenchon ha donat a aquestes legislatives més rellevància de la que han tingut aquest tipus de comicis des de l’any 2000», quan es va alinear el calendari electoral de les presidencials amb les eleccions parlamentàries, destaca l’analista polític Thomas Guenolé.
