La brutal invasió russa d’Ucraïna va posar en marxa el paquet més gran de sancions occidentals contra Rússia des del final de la Guerra Freda, una estratègia que aspira a imposar un cost prohibitiu a la seva maquinària de guerra per obligar el Kremlin a retirar les seves tropes del país veí o, com a mínim, a asseure’s a negociar. L’economia russa ja ho està notant. El Fons Monetari Internacional (FMI) va calcular a l’abril que el seu producte interior brut (PIB) es reduirà aquest any un 8,5%, una contracció superior a la que va viure durant la crisi financera (2008) o la traumàtica crisi del ruble (1998). És un cost onerós, però està lluny de ser un escac i mat perquè la seva principal font de finançament no s’ha ressentit. Els seus ingressos per la venda de gas, petroli i carbó van augmentar durant els primers 100 dies de la guerra, segons un estudi publicat aquesta setmana.
Des de l’inici de la contesa, les arques russes han ingressat més de 93.000 milions d’euros per l’exportació de combustibles fòssils, segons una anàlisi del Centre de Research on Energy i Clean Air (CREA), amb seu a Hèlsinki. Una xifra sense precedents. «Són molts diners. Considerem que els seus ingressos han augmentat un 50% respecte al mateix període de l’any passat a causa de l’escassetat d’oferta al mercat i els preus elevats de l’energia. És un rècord sense precedents», assegura l’analista en cap de CREA, Lauri Millivirta. Això vol dir que només per la venda d’hidrocarburs -el petroli continua sent el més lucratiu- Rússia ingressa diàriament més del que li costa la guerra. 930 milions d’euros davant dels 840 milions que, segons l’organització finlandesa, es gasta cada dia en la invasió d’Ucraïna.
La Unió Europea (UE) ha estat durant aquests 100 dies el principal client de Moscou, destí del 61% de les exportacions energètiques. Però està deixant anar llast progressivament, tot i que no ha arribat a sancionar el gas rus i que el seu veto a les importacions de petroli per via marítima no adquirirà plena vigència fins al desembre. Des del començament de la invasió ha reduït un 23% les compres de gas i un 18% les de cru. Si a aquests volums s’hi afegeixen les retallades adoptades pels Estats Units, Turquia o Egipte, les exportacions russes van caure per primera vegada al maig un 15% respecte a l’inici de la contesa.
El que no ha servit, però, perquè els seus ingressos se’n ressentin, uns ingressos que l’any passat van representar el 45% del pressupost federal rus. I és que, encara que Moscou està intentant resoldre aquest problema venent gas i petroli a preus amb descompte, són, tot i això, un 60% més alts que fa un any. «Rússia està aplicant elevats descomptes, un 30% de mitjana en el cas del cru, i això li ha permès guanyar mercat a països com l’Índia, la Xina i fins i tot França, que ha augmentat les importacions de gas natural liquat i petroli», explica Millivirta. En el cas francès, aquesta dinàmica està cridada a canviar a partir del desembre, quan entri en vigor l’embargament europeu al cru que arriba per via marítima, més de dos terços. Les mesures adoptades per Occident han fet que la Xina hagi superat Alemanya com el principal client dels hidrocarburs russos, encara que l’Índia és el país que més ha augmentat les importacions aprofitant els descomptes del Kremlin. França, Aràbia Saudita i Emirats també han incrementat les compres.
Sancions a punt
A Europa encara li queden opcions per tenir algun impacte sobre uns ingressos amb els quals Rússia finança la seva guerra. Les sancions al gas en són una. L’altra passa per sancionar les companyies que transporten els combustibles fòssils del Kremlin, que cada cop hauran de viatjar més lluny. Entre els mesos d’abril i maig, el 68% del seu petroli va viatjar en vaixells europeus i britànics.
