El president francès, Emmanuel Macron; el canceller alemany, Olaf Scholz, i el primer ministre italià, Mario Draghi, van fer ahir una delicada visita, pel moment polític i militar que viu la guerra, a la capital ucraïnesa. Els líders de les tres economies europees més grans es van desplaçar fins a Kíev per reunir-se amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, en una fase d’estrès per a l’Exèrcit ucraïnès a l’est del país i quan s’acosten diverses cimeres internacionals en què els països estan cridats a prendre decisions sobre la guerra de Rússia a Ucraïna.
Amb aquest preàmbul, la visita va estar marcada per una amalgama de gestos simbòlics, declaracions de bones intencions i una cita important per a la política europea en el rerefons: la reunió de la setmana que ve a la Unió Europea (UE) en què s’haurà de decidir si accepta que Ucraïna es converteixi en país candidat a entrar al club europeu, i si aquesta postulació comportarà condicions. En aquest context, la trobada va ratificar la intenció de França, Alemanya i Itàlia de donar suport a la candidatura ucraïnesa.
Draghi, el cap de Govern del país que més suport ha donat a Ucraïna en aquest assumpte, va ser el més clar sobre això. «Itàlia vol que Ucraïna estigui a la UE i mantindrà aquesta postura en el proper Consell Europeu», va afirmar el mandatari italià. «Els quatre desitgem que Ucraïna adquireixi de manera immediata l’estatus de país candidat a l’adhesió», va afegir Macron. Mentrestant, el canceller alemany va agrair al president ucraïnès la decisió d’acceptar la invitació a participar en la propera reunió del G-7 que se celebrarà el 26 i 28 d’aquest mes al castell alpí de Schloss Elmau.
Complint els desitjos del Govern ucraïnès, Macron també va reiterar la seva intenció d’accelerar el lliurament d’armes al país, un assumpte sobre el qual Kíev ha estat pressionant la UE, i especialment Alemanya. «Ucraïna necessita sistemes antimíssils moderns. Vam fer aquesta petició molt abans que comencés la invasió russa. Aquests retards no es poden justificar», va dir dimecres Zelenski, el Govern del qual sosté que només s’ha rebut el 10% de l’armament reclamat. «Hi ha una correlació directa: com més armes tinguem, més ràpid podrem alliberar el nostre país i la nostra gent», va repetir un dia després el dirigent ucraïnès.
Els líders europeus no van desaprofitar l’oportunitat també de mostrar la seva condemna a l’agressió russa. Després d’arribar a Kíev en un tren nocturn en el qual van viatjar junts, es van dirigir -abans de reunir-se amb Zelenski- a Irpin, un dels pobles-escut que durant setmanes, entre febrer i març, van frenar l’avenç de les tropes russes cap a la capital ucraïnesa. I també van parlar de la reconstrucció de les zones destruïdes pels combats, per a les quals Ucraïna també ha demanat l’ajuda econòmica d’Europa. En aquest context, Scholz va fer una crida a la «solidaritat» perquè «Ucraïna pugui reconstruir el seu país» i Draghi va assegurar que «tot» es reconstruirà, segons va puntualitzar durant un acte amb el ministre de Desenvolupament Territorial, Oleksii Chernishov.
Friccions aparcades
En aquestes circumstàncies, els tres polítics europeus i l’ucraïnès van apartar així -almenys públicament- les friccions dels dies anteriors, en particular la indignació de Kíev per la petició de França de «negociar amb Rússia […] quan Ucraïna hi hagi vençut», com va dir el president francès. De fet, en declaracions a Reuters prèvies a la visita, un oficial francès va explicar que un dels objectius de la visita era entendre «què significa per a Zelenski guanyar militarment la guerra». El dubte és si Macron, Draghi i Scholz van obtenir una resposta, un assumpte no secundari per a molts estats europeus, per tota una sèrie de repercussions que el conflicte està tenint també als seus països i al món, com la crisi alimentària global, les alces en els preus dels combustibles, la inflació i els talls al subministrament del gas.
