Un govern que apliqui les polítiques d’Emmanuel Macron. O un altre liderat per Jean-Luc Mélenchon i la seva coalició unitària de l’esquerra. Els més de 48 milions d’electors francesos decideixen aquest diumenge el color dominant en l’Assemblea Nacional i també el futur de l’executiu, donada la capacitat dels parlamentaris d’enderrocar-lo a través del vot de confiança i les mocions de censura. Dos mesos després d’haver guanyat les eleccions presidencials amb més del 58% dels vots davant l’ultradretana Marini Le Pen, Macron s’examina en una revàlida davant el seu nou adversari: la Nova Unió Popular Ecològica i Social (NUPES), que l’ha posat contra les cordes de manera inesperada.
Els candidats macronistes (25,8%) i els de la NUPES (26,1%) -formada per la França Insubmisa de Mélenchon, el Partit Socialista, els verds i els comunistes- van acabar pràcticament empatats en la primera volta del 12 de juny, amb un lleuger avantatge per als aspirants d’esquerres, segons la classificació feta pel diari Le Monde a partir dels resultats oficials.
Segons els últims sondejos, que han d’agafar-se amb pinces, la coalició de partits afins a Macron remuntaria aquesta situació en la segona volta i aconseguiria entre 250 i 310 diputats, mentre que l’aliança progressista n’obtindria entre 150 i 200. Amb aquests pronòstics, ni Macron ni Mélenchon aconseguirien la majoria absoluta, ja que no superarien el mínim de 289 escons.
El fet que el president es quedi sense majoria absoluta «suposaria una bogeria (…). Representaria un desordre polític que se sumaria a la inestabilitat i els perills del món actual», va dir aquesta setmana l’exprimer ministre Édouard Philippe, qui aspira a succeir a Macron el 2027. Des que a França es va alinear el calendari electoral de les presidencials amb el de les legislatives, el partit del cap de l’Estat obtenia una majoria parlamentària de manera gairebé automàtica. Però aquesta lògica es va trencar enguany i la formació presidencial podria veure’s obligada negociar. També quedaria exposada a possibles mocions de censura, fet que no succeïa a França des de 1988.
Davant aquest escenari pronosticat pels sondejos, el dirigent centrista va intensificar la seva campanya de la por contra l’esquerra. Després del seu viatge el dijous a Kíev, va demanar als francesos «que tinguin en compte el moment en què hem de fer aquesta elecció democràtica, a dues hores i mitja d’avió de París hi ha una guerra». Quedar-se sense majoria absoluta, remodelar el seu govern… Macron la hi juga en diversos fronts. Malgrat això, els francesos semblen interessar-se més aviat poc per aquests comicis. L’abstenció va ser del 52% en la primera volta i podria augmentar en la segona. L’esquerra confia en una major mobilització, sobretot dels més joves -el 70% d’ells no va acudir a les urnes la setmana passada-, per a donar la sorpresa.
