Rachel Moran va passar a formar part dels serveis socials irlandesos als catorze anys, es va quedar sense llar i es va involucrar en la prostitució als quinze anys. Durant els següents set anys va treballar com a prostituta, aïllada i drogoaddicta, fora de la societat.
Què li sembla la proposta legal presentada a Espanya per a abolir la prostitució?
Per a aconseguir abolir la prostitució, el que cal fer és criminalitzar, en primer lloc, el que es pagui per tenir sexe amb una dona. En segon lloc, el paper dels proxenetes, i en tercer lloc, proporcionar una estratègia de sortida a les dones prostituïdes. És una estratègia que té tres potes, les tres són igual d’importants per a aconseguir l’abolició. En qualsevol cas, considero que la proposta espanyola és un bon primer pas i la secundo completament.
El moviment feminista i els partits d’esquerra retreuen al PSOE que la seva proposta manca d’una de les potes: proporcionar una sortida a les dones..
Estic d’acord que aquestes mesures són necessàries, però no crec que puguin ser una excusa per a no donar suport a aquesta llei. Primer s’hauria d’aprovar la llei i després continuar el treball proporcionant ajudes a les dones, que han d’incloure ajudes per a la cura dels nens, per a deslliurar-se de les addiccions, suport psicològic, habitatge, i han de ser mesures flexibles i individuals, perquè ni les mateixes mesures serviran igual per a totes les dones ni tan sols a una mateixa dona li serviran igual en diferents punts de la seva vida.
Ha aconseguit acabar amb la prostitució a Irlanda?
Seríem molt innocents si pensàvem que es pot abolir la prostitució en mitja dècada quan porta existint milers d’anys. El que sí hem fet és fer un pas endavant molt important i estem començant a veure els brots verds; però no es pot pretendre abolir la prostitució en cinc anys.
Ha canviat la percepció social de la prostitució?
Hi ha hagut un canvi en la percepció social, segons apunten les enquestes. Si mirem a Suècia, com a país més avançat en l’abolició, ja hi ha una generació d’homes joves que han crescut amb la idea que la prostitució ‘no mola’, per la qual cosa pensem que en 20 anys aconseguirem que hi hagi una generació de joves irlandesos que pensin el mateix.
Els detractors de la reforma espanyola assenyalen que perjudicarà les dones que es prostitueixen voluntàriament. Què opina?
A mi el que m’agradaria saber és on estaven totes aquestes dones que es prostitueixen voluntàriament quan jo exercia. Perquè, en set anys, en els quals vaig treballar en tres ciutats diferents i en una vintena de bordells, no vaig conèixer ni a una sola dona que hagués optat per la prostitució tenint altres opcions possibles. Això és molt important, perquè es parla de triar però no d’opcions, i hi ha una gran diferència. Si no comencem a parlar d’oportunitats, no podem parlar d’elecció.
Com va començar vostè en la prostitució, com van ser aquells anys i com va aconseguir sortir?
Jo vaig arribar a la prostitució perquè sent adolescent em vaig quedar sense llar. Als 14 anys, em vaig anar de casa per a fugir dels problemes mentals de la meva mare, que tenia esquizofrènia. El meu pare es va suïcidar i això a la meva mare li va causar molts problemes psicològics, tenia moltes crisis, es va tornar violenta i normalment aquesta violència anava dirigida a mi, per això havia de sortir de la meva casa. Lamentablement, aquesta és una situació molt comuna entre les dones prostituïdes, moltes estan en tutelades per les administracions amb 13,14 i 15 anys i acaben en la prostitució. De fet, jo em vaig trobar a moltes dones joves que havia conegut en residències i en els serveis socials exercint. I vaig aconseguir sortir de la prostitució perquè vaig tenir molt bona sort i perquè viu en un país amb educació gratuïta i això és el que em va ajudar.
Per què és tan difícil abolir la prostitució?
D’una banda, per l’egoisme sexual dels homes i, d’altra banda, perquè avui dia la pornografia i la prostitució s’han convertit en una cosa inseparable. La indústria de la pornografia està fent que s’incrementi la indústria i el comerç sexual. Estem començant a normalitzar la concepció de les dones i les nenes com a trossos de carn que es poden usar i després tirar. Els homes, des de la pubertat, tenen accés a la pornografia a través dels seus telèfons mòbils i això és aterridor. No aconseguirem abolir la prostitució mentre no aconseguim frenar el motor que l’alimenta: la pornografia.
