Diari de Girona

Diari de Girona

Palestina: dol permanent

Un nen amb la bandera de Palestina a Cisjordània. | JIM HOLLANDER

La societat palestina està farta de plorar. Mentre la presència de l’Exèrcit israelià en els territoris ocupats s’enquista, els palestins es desfan en sanglots en els funerals de les víctimes de la seva violència. Però l’aigua de les seves llàgrimes tracta de netejar la sang vessada en llars, checkpoints i carrers. A aquest poble sota agressió contínua l’uneix el dolor. «La gent està esgotada i, per això, la repressió massiva del moviment té un impacte i els obstacles es mantenen per a evitar un moviment col·lectiu», explica Inès Abdel Razek, directora de l’Institut Palestí per a la Diplomàcia Pública (PIPD, per les seves sigles en anglès). Durant les últimes setmanes, les tropes israelianes han reforçat la seva campanya d’asfíxia sobre la població ocupada, iniciada al maig del 2021 després de la guerra sobre Gaza. En aquest any, al procés de criminalització de la societat civil palestina se li ha sumat l’augment de les incursions militars, els atacs de colons sobre la terra, les demolicions d’habitatges, les nits d’arrestos massius i l’expansió de la cibervigilancia. A més, la creixent violència de l’Autoritat Palestina l’ha convertit, als ulls de la seva ciutadania, en un engranatge més de l’ocupació.

En un comptador que no es deté, almenys 50 palestins han estat assassinats des del mes de març en accions de l’Exèrcit israelià. Ja hi ha uns 80 palestins morts per accions de l’Exèrcit israelià des de principis d’any. Una sèrie d’atacs en ciutats israelianes que van posar fi a la vida de 19 persones ha motivat enfrontaments i un clima d’alarma en els territoris ocupats. Però aquesta violència en terra palestina no és una novetat. «Israel manté un sistema on els palestins se senten vigilats i perseguits constantment, sobretot a Cisjordània i a Jerusalem Aquest», analitza Abdel Razek, que afegeix que «Com més sent resistència o qualsevol fallada en el seu creixent sistema de control i ocupació, més augmenta la violència».

Solidaritat

Precisament la guerra del maig passat va propiciar un nou «despertar» per al poble palestí. Milers de persones es van mobilitzar tant a Cisjordània com a les ciutats mixtes d’Israel en solidaritat amb el sofriment dels gazatís. Una solidaritat que durant aquests mesos no ha parat de créixer. «Recentment, he estat testimoni cada vegada més d’aquest tipus d’unitat entre les diferents parts de Palestina», confessa Alareer. Israel sent terror, considera, «perquè ha treballat intensament per a trencar aquests vincles».

Els atacs d’Israel de les últimes setmanes no han estat sol sobre els vius, els funerals també s’han convertit en escenari de violència. L’assassinat de la icònica periodista d’Al Jazeera, Shirin Abu Aqleh, el passat 11 de maig va assestar un dur cop a la població però el dolor va augmentar quan els assistents al seu massiu enterrament a Jerusalem van ser atacats.

Ara el focus està en el sud de Cisjordània, on les tropes israelianes emprenen una de les majors expulsions de població palestina des de l’inici de l’ocupació fa 55 anys. Més de 1.200 palestins seran desplaçats forçosament de les seves llars a Masafer Yata.

Compartir l'article

stats