Diari de Girona

Diari de Girona

Zamora pateix el pitjor incendi de la història recent d’Espanya

Els mitjans d’extinció aconsegueixen estabilitzar el foc de la Sierra de la Culebra i s’afanyen a refrescar el perímetre per evitar que es reprodueixi el foc que ha arrasat 30.000 hectàrees

Zamora respira una mica més tranquil·la. L’incendi que ha arrasat entorn de 30.000 hectàrees de terreny en només quatre dies va quedar estabilitzat durant el matí de diumenge, després que les condicions meteorològiques favorables permetessin als serveis d’extinció accelerar, eliminar la flama i assegurar el perímetre d’un foc que s’havia descontrolat durant divendres i dissabte. Les imatges dramàtiques de pobles assetjats per les flames van donar pas als rostres de tranquil·litat relativa d’uns professionals conscients que el desastre podria haver estat molt més gran, malgrat que aquest és ja el pitjor incendi de la història de Castella i Lleó i un dels més greus d’Espanya. Les bones notícies que van arribar diumenge al matí es van veure apuntalades per la tornada dels veïns a les seves llars. La matinada havia començat amb 18 localitats evacuades i més de 2.000 habitants en total allunyats de casa seva, però l’evolució favorable de les circumstàncies va permetre que tots ells poguessin retornar entre el neguit pels danys patits per l’entorn i l’alleujament de veure que els seus pobles es mantenien dempeus després d’hores de sotsobra.

La tornada dels veïns es va produir entre carreteres completament tacades pel dolorós color negre que ha provocat un incendi devastador. Les vies que comuniquen els pobles de la Sierra de la Culebra i de la vall del Tera serveixen ara com a fil conductor d’un paisatge que trigarà anys en ser el que va ser, com reconeixen els mateixos veïns, que es van ajuntar als bars per llançar les seves crítiques, compadir-se dels més penalitzats i respirar junts pel que hauria pogut ser.

L’estampa d’Otero de Bodas

En aquestes mateixes vies, encara resultaven visibles algunes columnes de fum que adverteixen que el perill encara no ha passat. De fet, al tancament d’aquesta edició, la Junta mantenia el nivell 2 de risc, davant la perspectiva que el malson es pugui reviure. En tot cas, no és el previsible. El normal és que escenes com les viscudes a les localitats més afectades hagin passat ja a formar part de la memòria col·lectiva d’una província que no oblidarà fàcilment l’ocorregut en els últims dies. El to del paisatge els hi recordarà a tots els que s’endinsin a la Sierra de la Culebra o simplement condueixin cap a Sanabria per la N-631. Allà, la proximitat del terreny cremat i d’algunes cases encara espanta. Aquestes fotografies es poden observar en l’entorn d’Otero de Bodas, a prop d’on el foc va travessar la carretera i va estendre les seves empentes fins a arribar a la moderna infraestructura ferroviària que connecta Zamora amb Galícia.

Ara ve el temps de reclamar compensacions pel desastre natural i econòmic que assolarà durant anys els territoris danyats per l’incendi, tot i que de moment aquest moviment incipient encara es combina amb l’agraïment als serveis d’extinció que han col·laborat per posar límit a les flames.

L’operatiu amb professionals de la Junta, del Ministeri, de l’UME i de diferents comunitats autònomes va continuar treballant durant tota la jornada per evitar una reproducció que podria tornar els pobles a un escenari dramàtic. A primera hora de la tarda, el vol dels helicòpters, el trànsit de vehicles i la vigilància extrema de cada racó van ser una constant en un ampli espai ple de petites columnes de fum. La perspectiva és que aquestes tasques continuïn durant les pròximes hores, més enllà que algunes dotacions es puguin anar replegant de manera progressiva.

Compartir l'article

stats