Finlàndia està preparada per fer front a un atac rus. El país nòrdic assegura que oposaria una forta resistència en cas que es produís. Al llarg dels anys han acumulat un important arsenal, però Timo Kivinen, cap de Defensa, ha assegurat que el factor clau és que els finlandesos estarien motivats a lluitar. «La línia de defensa més important està entre les orelles, com demostra la guerra d’Ucraïna en aquest moment», va dir Kivinen en una entrevista. «Hem desenvolupat sistemàticament la nostra defensa militar precisament per a aquest tipus de guerra que s’està deslliurant allà (a Ucraïna), amb un ús massiu de potència de foc, forces blindades i també forces aèries,» va explicar. I va afegir que «Ucraïna ha sigut un os dur de rosegar (per a Rússia) i també ho seria per a Finlàndia».

Des de la Segona Guerra Mundial, Hèlsinki ha mantingut un alt nivell de preparació militar. Finlàndia va lliurar dues guerres en la dècada de 1940 contra el seu veí de l’est, amb el qual comparteix una frontera de 1.300 km. Uns 100.000 finlandesos van morir durant les dues guerres que Finlàndia va lliurar contra la Unió Soviètica, en què va perdre una desena part del seu territori. Al seu dia va ser un país no-alineat, però ara ha<strong> sol·licitant el seu ingrés en l’aliança militar de la OTAN </strong>per la preocupació que Rússia pugui envair-la com va fer amb Ucraïna el 24 de febrer.

Punts forts

Després de la Guerra Freda, Finlàndia no va suprimir el servei militar obligatori per als homes, com van fer moltes altres nacions occidentals, i actualment compta amb uns 280.000 soldats en temps de guerra i 870.000 formats com a reservistes. També ha construït una de les artilleries més potents d’Europa i s’ha proveït de míssils de creuer amb un abast de fins a 370 km. El país inverteix el 2% del seu PIB en defensa, un nivell superior al de molts països de l’OTAN, i està encarregant quatre nous vaixells de guerra, així com 64 caces F-35 al gegant de la defensa nord-americà Lockheed Martin. A més té previst encarregar fins a 2.000 drons, el seu propi equip antiaeri de gran altura i està construint barreres a la seva frontera amb Rússia.

El poble, a favor

Un 82% dels enquestats en un sondeig realitzat el 18 de maig pel Ministeri de Defensa van dir que estarien disposats a participar en la defensa nacional si Finlàndia fos atacada. L’ingrés a l’OTAN permetria a Finlàndia augmentar la seva capacitat d’alerta al formar part del control conjunt de l’espai aeri de l’aliança, va dir Kivinen.

Finlàndia també es beneficiaria de la dissuasió que suposa formar part d’una aliança en què un atac a un membre és un atac a tots els seus membres, va dir. No obstant, va dir, «la principal responsabilitat de la defensa de Finlàndia continuarà recaient en aquest país».