La primera ministra francesa, Élisabeth Borne, va presentar la dimissió ahir a Emmanuel Macron, però el president la va rebutjar. Després del vot de càstig en les eleccions legislatives de diumenge, amb la pèrdua de la majoria absoluta de la coalició presidencial, Borne es troba en la corda fluixa. Tanmateix, el fet que el primer ministre presenti la seva dimissió després dels comicis parlamentaris és un procediment habitual a França. Ja ho va fer Édouard Philippe el juny del 2017. En desestimar la seva renúncia, Macron tampoc va resoldre els dubtes sobre la continuïtat de Borne, designada al maig al capdavant de l’executiu.
Segons van indicar fonts de l’Elisi al diari Le Monde, la decisió de rebutjar la dimissió de Borne va ser conseqüència de la voluntat de no trobar-se amb un Govern interí que no pugui culminar uns «decrets importants», com un augment del salari base dels funcionaris o una millora de la situació precària dels serveis d’urgències dels hospitals. Macron necessita temps després de la patacada de diumenge, que comportarà la dimissió d’almenys tres membres de l’executiu, derrotats en les seves circumscripcions.
Vot de càstig
Tot i que les legislatives estan dissenyades perquè aconsegueixi una ampla majoria el partit vencedor en les presidencials, celebrades dos mesos abans, l’aliança macronista Junts va patir un vot de càstig i va obtenir 242 diputats. És a dir, va perdre més de 100 escons respecte l’anterior legislatura i es va quedar lluny de la majoria absoluta, un mínim de 289 escons. Davant l’ascens de la nova coalició unitària de l’esquerra (al voltant de 140 diputats) i de la ultradreta (uns 90), l’executiu macronista s’enfrontarà a una oposició dura. No està clar com tirarà endavant les lleis en un país poc acostumat a les negociacions parlamentàries. Des de 1988 no hi havia una Assemblea Nacional sense una majoria absoluta.
Macron va iniciar ahir una ronda de reunions amb diferents partits de l’oposició. El seu objectiu: buscar «solucions constructives» al laberint en què es troba el dirigent centrista.
