La possibilitat que Rússia tanqui l’aixeta del gas continua sent una amenaça molt real. Ja són 12 els països de la Unió Europea, entre els quals Polònia, Bulgària o Alemanya, que han patit una urpada en el subministrament i ningú descarta noves retallades. Per això, la Comissió Europea ja treballa amb la indústria i els 27 estats membres en un pla d’emergència europeu de reducció de la demanda que, segons ha anunciat la seva presidenta Ursula von der Leyen, presentarà aquest juliol. «Hem d’estar preparats per afrontar noves interrupcions en les entregues de gas de Rússia», ha dit després d’un Consell Europeu que ha dedicat la seva segona jornada a avaluar la situació econòmica, els alts preus de l’energia i el preocupant augment de la inflació.

En les conclusions de la cimera, els 27 líders europeus acusen Moscou d’«utilitzar el gas com arma» i conviden Brussel·les a prosseguir els seus esforços, amb caràcter d’urgència, per garantir el proveïment d’energia a un preu assequible. També conviden el Consell a adoptar mesures adequades per garantir una coordinació més estreta en matèria d’energia entre els estats membres. «Si no ens preparem junts aquest estiu hi ha un gran risc que tots tinguem problemes seriosos a l’hivern», ha reconegut el primer ministre de Bèlgica, Alexander de Croo, que ha acusat Vladímir Putin de mantenir una guerra econòmica contra Europa fent servir l’energia com arma de guerra. 

El cas alemany

«Hem d’organitzar-nos junts. Si ho fem de forma dispersa no ens en sortirem i tots patirem els efectes negatius. Si Alemanya ja està dient que a l’hivern hi haurà una penúria de gas, l’impacte serà enorme per Alemanya però per tots els països europeus també», ha insistit. Per això, tal com ha explicat Von der Leyen, «esperem el millor però ens preparem per al pitjor». I això significa, en primer lloc, una revisió de tots els plans d’emergència nacionals per assegurar que els Vint-i-set estan «ben proveïts» davant futurs talls, incloses mesures de contenció i estalvi que no posin en risc el mercat interior. «És important tenir una visió de conjunt sobre la situació a la UE i una preparació detallada sobre les mesures que podem prendre», ha defensat. 

Davant la insistència del primer ministre italià, Mario Draghi, els líders europeus també han consensuat la inclusió d’una petició a la Comissió perquè estudiï mesures per «frenar l’augment dels preus de l’energia», com per exemple, la viabilitat d’introduir «límits temporals als preus de les importacions, quan toqui». La idea, tanmateix, no genera massa consens encara i dirigents com l’alemany Olaf Scholz han deixat clar que no veu factible imposar límits de forma «individual» perquè «hi ha qüestions globals i si no ho fem tots junts no funcionarà», ha dit derivant aquest debat al G-7.

En tot cas, Von der Leyen ha indicat que l’Executiu comunitari ja treballa en diferents models, no només per limitar el preu de l’energia i l’electricitat, sinó per examinar tot el disseny del mercat energètic europeu. «Tenim preus molt alts quan les renovables són baratíssimes. Va ser dissenyat quan el mercat estava dominat pels combustibles fòssils a uns preus baixos. Però la situació ha canviat», així que «hem acordat que ho tractarem en la pròxima sessió regular del Consell, a l’octubre», ha confirmat. L’alemanya ha anunciat noves propostes en aquest terreny de cara a finals d’estiu.