La pressió de Donald Trump a la justícia per mentir: «Simplement digueu que [les eleccions] van ser corruptes i deixeu-nos la resta a mi i als congressistes republicans»

Centrada en les pressions que el republicà va realitzar al Departament de Justícia, la sessió ha deixat per a la història una frase que va pronunciar Trump el 27 de desembre instant els líders d’aquest departament, que havia investigat i rebutjat que les acusacions de Trump sobre frau tinguessin base o credibilitat: «Simplement digueu que [les eleccions] van ser corruptes i deixeu-nos la resta a mi i als congressistes republicans».

 Al caire de l’abisme

La sessió obliga també a marcar al calendari de la trama una data: el 3 de gener de 2021.  Aquell diumenge, en una reunió al Despatx Oval, Trump va estar a punt de rellevar el fiscal general en funcions, Jeffrey Rosen, per Jeffrey Clark, un advocat ambientalista «absolutament incompetent» per al càrrec, segons els seus propis caps, i sense experiència en investigacions penals que estava disposat a implicar el Departament de Justícia en la trama de Trump i els seus aliats. De fet, el comitè ha revelat que en els registres de la Casa Blanca ja apareixien, hores abans d’aquesta reunió, les visites i trucades a Clark com a fiscal general en funcions.

Clark havia estat treballant amb Ken Klukowski, un advocat recentment transferit a Justícia des de la Casa Blanca, on havia estat col·laborant amb John Eastman, l’advocat que va ordir l’«esborrany de cop» i que durant setmanes havia estat dissenyant la trama. Klukowski, aparentment, també treballava amb Eastman en les pressions a Mike Pence perquè no certifiqués els resultats, mentre alhora treballava en el Departament de Justícia amb Clark. I en aquest últim camp va ajudar Clark a preparar una carta que tenia a punt si arribava a ser anomenat per Trump per enviar autoritats estatals de Geòrgia.

En la carta, falsament s’assegurava que el Departament de Justícia havia «identificat preocupacions significatives» que podien alterar el resultat de les eleccions. No era cert i al president li havien informat sobre això en diverses ocasions, tant assessors com advocats de la Casa Blanca i fins i tot directament per qui va ser el seu segon fiscal general, William Barr, que li va dir que les al·legacions eren «una absoluta porqueria» i «una bogeria».

La carta instava també les autoritats de Geòrgia a enviar «una llista separada d’electors» a favor de Trump en comptes dels legítims amb els quals havia de comptar el Congrés i que, reflectint el vot popular, eren vots electorals per Biden.

Rosen i Richard Donoghue, número dos en funcions de Justícia, s’havien negat a firmar aquesta carta, ja que es pretenia replicar-la per enviar-la a altres estats qüestionats per Trump i els seus aliats. Per això el republicà va estudiar posar Clark al lloc, que sí que estava disposat a enviar-la. I, si ho hagués fet, s’haurien posat en qüestió els resultats electorals i s’hauria desencadenat el caos.

«¿Què hi tinc perdre?»

Feia temps que Trump atacava públicament el Departament de Justícia i l’acusava d’estar «desaparegut en combat». També exercia pressions gairebé diàries i inútils a Rosen. I uns dies abans de la reunió del Despatx Oval ja li va parlar de la seva possible substitució per Clark, a la qual cosa Rosen va respondre: «Senyor president, pot tenir el lideratge que vulgui, però entengui que el Departament de Justícia funciona sobre fets, proves i la llei, i no canviaran».

Aquell 3 de gener al Despatx Oval, no obstant, Trump insistia en el canvi i en la reunió va arribar a preguntar: «¿Què hi tinc a perdre?» I només va desistir de la idea d’ascendir Clark quan Donoghue i un altre alt càrrec de Justícia, Steven Engel, que també eren allà i que han testificat, com Rosen, aquest dijous, li van advertir que dimitirien si el substituïa.

Li van avisar també que enfrontaria una allau de centenars de dimissions d’altres alts responsables i empleats del departament. Aquests líders de Justícia tenien, a més, el suport d’assessors legals de la Casa Blanca com Pat Cipollone i Eric Herschmann.

Teories de la conspiració i perdons

A més de tornar a deixar en evidència els personatges estrambòtics i perillosos dels quals s’envoltava Trump, la sessió d’aquest dijous ha posat el focus en com ell i els seus aliats s’alimentaven de teories conspiradores per mantenir les seves fraudulentes acusacions d’irregularitats. I quan s’ha parlat d’una en la qual, suposadament, un contractista de Defensa italià va conspirar amb la CIA per canviar per via satèl·lit vots de Trump a Biden (que ha sigut definit de «patentment absurda»), s’ha explicat que el mandatari va arribar a dir als responsables de Justícia que la van desacreditar: «Potser no seguiu internet com jo el segueixo».

 La vista també ha revelat que nombrosos congressistes que van recolzar i propagar les mentides de Trump i la trama per intentar invalidar els resultats electorals van buscar obtenir un perdó presidencial de manera preventiva, bé personalment o sent inclosos en un perdó massiu que s’especulava que Trump estudiava concedir abans d’abandonar la Casa Blanca per a tot el personal relacionat d’alguna manera amb els esdeveniments que van precedir l’assalt al Capitoli.

Entre els qui han sigut assenyalats aquest dijous directament com a sol·licitants d’aquest perdó hi ha Jim Jordan, Mo Brooks, Matt Gaetz, Andy Biggs, Louie Gohmert. Marjorie Taylor Greene i Scott Perry. Aquest últim és un congressista de Pennsilvània que va portar Jeffrey Clark el desembre a una reunió amb Trump.

 «L’única raó que conec per demanar un perdó és perquè penses que has comès un delicte», ha remarcat el congressista Adam Kinzinger (junt amb Liz Cheney), l’únic republicà entre els nou membres del comitè que investiga el Capitoli i que ha sigut qui aquest dijous ha portat el pes de la vista.

La dues següents sessions públiques estan previstes per al juliol.