Quiosc

Diari de Girona

La Unió Europea abraça Ucraïna mentre dóna llargues als països dels Balcans

El primer ministre albanès afirma que «és una vergonya que un país segresti dos estats més de l’OTAN»

El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, ahir a Brussel·les abans de l’inici de la cimera. | EFE

«No som on hauríem d’estar amb els Balcans occidentals. Estic molt decebut per com s’han fet les coses, amb un sol país –en al·lusió a Bulgària– bloquejant tot el procés. Les coses no van bé». El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, ho va admetre durant la cimera entre els líders de la Unió Europea i els països dels Balcans occidentals, prèvia al Consell Europeu que va donar llum verda a l’estatus de candidat a la UE d’Ucraïna i Moldàvia (i Geòrgia un cop compleixi els requisits exigits per Brussel·les) en una decisió més que «simbòlica» pel missatge que envia al Kremlin: el futur d’aquests països no està sota la influència de Rússia sinó de la UE.

«És un moment històric. El dia d’avui marca un pas crucial en el camí cap a la UE», va celebrar el president del Consell Europeu, Charles Michel. «Si alguna vegada hi va haver un moment per a Europa, aquest és el moment. És un dia històric per a la Unió Europea». «La decisió d’atorgar l’estatus de candidat a Ucraïna és la correcta, per a Ucraïna i per a Europa», va destacar la presidenta de l’Eurocambra, Roberta Metsola.

El suport a Kíev, quatre mesos després que el president ucraïnès, Volodimir Zelenski, presentés la petició -al quart dia de la invasió de Rússia- va arribar el mateix dia que els Vint-i-set es van comprometre de nou a revitalitzar el procés d’ampliació. Tot i la promesa, els sis països dels Balcans occidentals van marxar de Brussel·les amb les mans buides després d’una reunió de quatre hores tensa i difícil, amb molts retrets, i que va viure un enfrontament entre el president francès, Emmanuel Macron, i el seu homòleg serbi, Alexander Vucic, segons fonts diplomàtiques. Un estira-i-arronsa que va continuar durant una bilateral de dues hores que va obligar a cancel·lar la roda de premsa prevista i començar el Consell Europeu parlant dels Balcans i no d’Ucraïna i amb peticions d’alguns Estats membres d’acordar unes conclusions més clares amb perspectiva europea d’aquests països.

«No hi ha hagut resultats concrets però ha estat una bona discussió. Però si em pregunten si Macedònia del Nord i Albània han aconseguit una data per iniciar negociacions d’adhesió no l’han aconseguida. Si Prístina (Kosovo) ha aconseguit la liberalització de visats, no ho ha aconseguit. Si Bòsnia i Hercegovina ha aconseguit l’estatus de candidat, tampoc», va resumir Vucic.

«És una vergonya que un país de l’OTAN, Bulgària, segresti dos països més, Albània i Macedònia del Nord, enmig d’una guerra calenta al pati del darrere de la UE i amb 26 països més asseguts en un aterridor espectacle d’impotència», va remarcar el president albanès, Edi Rama, que no es va estalviar retrets als Vint-i-set per l’esperit d’un procés d’ampliació que considera «retorçat», que els manté ostatges dels enfrontaments bilaterals. L’intent fins ara de la presidència rotatòria de la UE, que ocupa França, de desbloquejar la situació ha fracassat i no ha ajudat la moció de censura perduda pel Govern de Kiril Petkov, encara que fonts diplomàtiques i consideren viable que Bulgària aixequi el veto.

Compartir l'article

stats