La lluita contra el càncer avança a passos de gegant. Pràcticament cada setmana les revistes científiques publiquen una innovació relacionada amb immunoteràpies, anticossos o biomarcadors, que estan lluny de suposar una cura definitiva per a una malaltia que és la segona causa de mort a Espanya, però sí que poden allargar i millorar la vida de milers de persones malaltes. Espanya és, a més, un dels països amb més assaigs clínics en la recerca de revolucions mèdiques. Però malgrat aquest lideratge, traves burocràtiques i manca de recursos personals i econòmics estan provocant un coll d’ampolla que impedeix que molts fàrmacs arribin a temps als pacients, per a desesperació de malalts i dels seus professionals sanitaris.
Per exemple, en el període 2016-2019 es van incloure en el finançament públic només el 54% dels medicaments autoritzats per la UE, davant el 88% a Alemanya o el 75% a Itàlia. I tenint en compte els medicaments oncològics, hi ha disponibles el 61% dels fàrmacs autoritzats en els últims quatre anys, la xifra més baixa dels països de l’entorn. A Alemanya se n’ha finançat el 100% i a França el 80%. A més, el temps mitjà ha augmentat en 74 dies del 2018 al 2021, de manera que el termini que es triga des que un medicament és autoritzat fins que s’inclou en el finançament públic arriba a la barbaritat de 469 dies. A Alemanya està al voltant de 120 dies i a França 257, mentre a Espanya no hauria de superar els 180 dies, segons la llei.
Per darrere dels EUA
En aquest context, és paradoxal que Espanya sigui un dels països capdavanters en assaigs clínics, però els resultats no sempre arriben als destinataris. El 2021 Espanya va tancar amb gairebé un miler d’investigacions en marxa. D’aquestes, quatre de cada deu estaven dirigides a algun tipus de càncer i un 5,6% a la covid. Aquestes dades situen Espanya al capdavant a la UE i en segona posició com a destinació inversora per part de les companyies farmacèutiques, segons Farmaindustria, que atribueix l’èxit al nivell científic, l’excel·lència dels hospitals, el suport de l’administració, la implicació dels pacients i aposta de la indústria».
Corrobora aquesta valoració Tomás Pascual, director científic del grup acadèmic Solti i oncòleg del Clínic de Barcelona, que assenyala «que els temps per iniciar els assaigs i el nombre de gestions a realitzar són menors que en altres països».
