Pel que fa a declaracions amenaçadores, és el paradigma entre l’elenc d’assessors de Vladímir Putin. La rumorologia el presenta com el substitut en el cas que passi alguna cosa al líder del Kremlin. Les seves freqüents entrevistes estan plenes de denúncies sobre conspiracions ordides per Occident. Es tracta de Nikolai Patruixev, secretari del Consell de Seguretat, el més estret col·laborador del president rus i anomenat falcó de falcons.
Quan aquest home de gran estatura i cabell blanc obre la boca, és per emetre advertiments o deslegitimar de forma brutal els seus oponents. «No tenim dates límit; el nazisme (a Ucraïna) ha de ser eliminat al 100% o tornarà a aixecar-se», va prometre quan es complien tres mesos de la invasió russa, donant a entendre que Moscou encara aspira a la caiguda de Volodímir Zelenski. Les polítiques d’Occident i Kíev comportaran la «desintegració d’U-craïna en diversos estats», va recalcar després, treient la pols a vells plans que suposadament maneja el Kremlin per retallar l’estat veí.
Occident i Kíev són l’origen de perversions com «la venda d’orfes» o l’impuls al «comerç d’òrgans» pertanyents als «segments més vulnerables de la població d’Ucraïna» i extirpats de «forma clandestina», destaca aquest home que es proclama fidel a l’església ortodoxa.
La seva advertència més recent ha disparat les alarmes a l’OTAN davant la possibilitat que suposi l’inici d’una escalada que desemboqui en una tercera guerra mundial. «Rússia respondrà a aquests actes hostils», va advertir, en referència a les limitacions imposades per Lituània en el trànsit de mercaderies des del Kaliningrad cap a territori rus. Les mesures «tindran una influència negativa sobre la població», va prometre.
Però, qui és Patruixev? On se situa ideològicament? I sobretot: Quina relació manté amb Putin?
Segons assegura Andréi Soldátov, periodista d’investigació i autor de diversos llibres sobre els serveis secrets russos com La Web Roja o Los compatriotas, el secretari del Consell de Seguretat és, de tot l’entorn del líder del Kremlin, la persona més propera quant a concepció del món. «Patruixev i Putin estan fets de la mateixa pasta, i comparteixen els mateixos temors i prejudicis», assegura.
Aquesta opinió és compartida per Filipo Kovacevic, professor adjunt de la Universitat de San Francisco i autor d’El segundo hombre más poderoso de Rusia, un extens perfil sobre el personatge. Tots dos «es troben a la mateixa pàgina ideològicament», escriu en un correu electrònic. I encara que en el passat «Putin ha semblat ser més moderat», era tan sols «una representació destinada a l’audiència domèstica i internacional». Ara «les màscares han caigut», conclou.
Patruixev s’ha convertit en una mena de crossa per a Putin que, quan necessita «una mica de suport ideològic, està feliç de complaure’l», valora Soldátov. I la hipòtesi que sigui ell qui el reemplaci com a president li sembla perfectament plausible a Kovacevic. «Putin ha estat una criatura de Patruixev i del no reconstruït lideratge del KGB; si passa alguna cosa, és el seu substitut més probable», avança.
La guerra contra Txextènia
El nom de Patruixev estarà sempre vinculat als moments més controvertits del mandat de Putin, en particular a l’onada d’atemptats que van sacsejar Rússia el 1999 quan aquest encara era primer ministre i que li van permetre llançar la segona guerra de Txetxènia, catapultant-lo al Kremlin. Opositors com l’assassinat Aleksándr Litvinenko han acusat l’FSB d’orquestrar els atacs per generar una reacció pública favorable a la represa de les hostilitats.
Després de quatre explosions seguides en edificis de Moscou i altres localitats que van provocar tres centenars de morts, el 22 de setembre, a Riazan, a 200 quilòmetres de la capital, un veí va veure desconeguts sortint d’un cotxe amb una matrícula de la gran ciutat coberta amb paper i col·locant sospitosament sacs al soterrani del seu bloc. Quan la policia va arribar, va descobrir bosses amb pols blanca que més tard va demostrar ser explosiu, unides a un detonador, finalment desactivat. La zona va ser acordonada i 30.000 veïns van passar la nit a la intempèrie. Els tres individus sospitosos van ser arrestats, però alliberats immediatament en comprovar-se que pertanyien a l’FSB. I finalment Patruixev, aleshores director del servei secret, va entrar en escena afirmant que tot havia estat un «exercici de seguretat» per testejar la resposta ciutadana.
Amb aquest inquietant passat, molts especulen que el tàndem Pàtruixev-Putin podria arribar a concebre la guerra ucraïnesa com un tema existencial, on es troba en joc fins a la seva pròpia supervivència.
L’investigador Soldátov també identifica aquesta necessitat: «Patruixev pensa veritablement que aquesta és una guerra existencial per a Rússia, i considera que tots dos són Rússia».
Pàtruixev i Putin van cursar estudis a diferents acadèmies del KGB a Minsk i Moscou, explica Kovacevic en el seu perfil. La seva trobada, segons l’article, es va haver de produir a Bolshoi Dom (la casa gran), la caserna del KGB a Leningrad.
A diferència d’altres col·legues, explica l’acadèmic, Patruixev mai no es va mostrar com «un comunista dogmàtic», probablement per les seves «creences religioses».
De fet, després del seu nomenament al capdavant de l’FSB, va impulsar la consagració i renovació de l’Església de Sofia, la Saviesa de Déu, un temple del segle XV a tocar de la Lubianka, la seu central de l’FSB a Moscou.
